Converses de sobretaula

  Educació sexual,... quina? Fa anys semblava que la bona educació suposava no parlar de sexualitat. De fet molts pares no en parlaven, o en parlaven poc. Avui, sembla que això ha canviat: una certa educació sexual  agafa protagonisme en alguns ambients. D’una certa por a parlar de sexualitat, s’ha passat a creure en la necessitat d’una informació sofisticada i quan més detallada millor. Una de les raons per la qual els pares han d’intervenir en l’educació de la sexualitat és perquè s’entén, en molts àmbits, malament, com una educació dirigida  a la promoció de l’anomenat “sexe segur”, o s’entén en termes utilitaristes on les persones s’usen com si fossin coses. Una concepció hedonista suposa, també, que la finalitat de la sexualitat humana és el plaer. Els mitjans de comunicació, la publicitat, els mètodes anticonceptius reforcen aquesta idea. Per desgracia, alguns textos de ciències naturals tampoc ajuden massa: s’obliden freqüentment de la relació que ...

                        To humà Entenem per to humà tot un seguit de petites coses i detalls en algunes virtuts que fan agradable el tracte i pressuposen el respecte en les relacions amb els altres. Inclou diversos aspectes com la cordialitat, la amabilitat, el bon gust en la parla i en els temes de conversa, la manera digne de presentar-se i de vestir, la manera de comportar-se a la taula i en el joc, detalls de petits serveis, detalls de senzillesa i naturalitat, el tenir cura de les coses materials, etc. És quelcom que s’aprèn fonamentalment en l’àmbit familiar, però s’aprecia i agraeix quan està present en altres ambients com a l’escola, en el treball, en l’esbarjo, en l’esport,... fins i tot pel carrer, en els llocs públics, en els comerços, en les relacions de veïnatge... Ambients en els que no sempre es viuen aquests detalls de to humà i que es troben a faltar. Ambients en els que sovint dominen les cares lla...

Familia i televisió. Decàleg de funcionament. Es proposen uns principis i pautes de funcionament en forma de decàleg per tal de considerar la possible conveniència de la seva aplicació. 1-Els pares no poden amagar o prohibir un mitjà present en les nostres vides com és la televisió, pels possibles perills o riscos que comporta . La televisió no és ni bona ni dolenta. El qualificatiu que es mereixerà estarà en funció de l'ús que es faci d' ella. 2-La família ha de considerar la riquesa de continguts que ofereixen alguns programes . Ens permeten conèixer altres països , altres cultures , ens informen , ens mostren les gestes esportives , ens descobreixen les meravelles de la naturalesa , les manifestacions artístiques , etc.

Família i televisió. L’impacte de les imatges. Les mares i pares de família es queixen sovint de la influència negativa de la televisió sobre els seus fills, i en fan responsables a les diferents cadenes pels programes que emeten. Tenen raó, però això no els exclou de la responsabilitat que tenen d’evitar aquesta influència negativa. Donar la culpa al televisor pot ser una actitud fàcil, còmode i inùtil. Abans de donar uns consells sobre la manera d’actuar davant la televisió en l’àmbit familiar, val la pena considerar un aspecte que potser no es té prou en compte i que és un factor important a l’hora de valorar la influència que la televisió pot tenir. Em refereixo a l’efecte de l’impacte de les imatges en l’espectador de televisió.  

         Educar l’ordre. Per tal que els membres d’una família s’hi trobin bé a la llar, hi ha dos aspectes materials que són importants: l’ordre i la neteja. Estan molt relacionats i podem considerar que la neteja es un aspecte més de l’ordre. Tindrem present que és una actitud que haurem de desenvolupar en els nostres fills anant, com sempre, per davant amb l’exemple. Una actitud, una virtut, que en facilitarà de moltes altres perquè permet desenvolupar el domini d’un mateix, suposa un cert sentit de sacrifici i obliga a lluitar contra la desídia i la negligència. L’ordre és una de les virtuts més important per al bon equilibri individual  i per a la bona harmonia de la vida en comú. A la llar i a la feina no es necessiten mares i pares de família, ni treballadors o treballadores, angoixats o angoixades per la manca d’organització i falta d’ordre, sinó persones organitzades i en sentit de l’ordre que siguin més eficaces amb menys esforç i ...

   Motius per estudiar             Expliquen  d’un personatge que visitava una ciutat del seu país, que en cridar-li l’atenció veure diversos dies seguits un jove tombat sobre la gespa, de li acostà i li va preguntar: -Tu, no estudies? El noi va continuar en la seva posició horitzontal i obrint un ull amb dificultat per veure qui li parlava, contestà: -No, per què haig de fer-ho? L’il·lustre senyor li digué: -Per ingressar més endavant a la universitat. -Per què?- va a tornar a dir el jove. -Per obtenir un títol. -Per què – va insistir indolentment el noi. -Per poder treballar. -Per què? -Per poder guanyar diners. -Per què? El personatge, perplex i una mica nerviós davant la reiterativa pregunta del noi, va respondre: -Doncs,... per poder comprar-te una casa... i moltes coses més. -Per què? – insistí de nou. -Perquè en la teva vellesa poder gaudir del que tens i descansar. El ...

Una carta als pares L’he trobat amagada entre papers vells. És una carta anònima i imaginària d’un fill adreçada als seus pares que va aparèixer en alguna revista que no puc identificar. Adaptant-la   lleugerament,   m’he decidit a transcriure-la per si ens pot servir de reflexió. Diu així: Pares: -Tracteu-me amb la mateixa cordialitat amb què tracteu els vostres amics; que siguem família no vol dir que no puguem ser també amics. -No em doneu sempre ordres; si em demanéssiu les coses en lloc d’ordenar-me-les, les faria més de pressa i més de gust.

         Economia domèstica Sovint em trobo amb gent que explica amb afecte algun detall viscut a la llar dels seus pares. Detalls que llavors no valoraven, o fins i tot els molestaven, però que ara, de grans, recorden amb agraïment, i consideren que els ha servit positivament en la seva vida. Són detalls que fan referència a aspectes diversos, que, a vegades, van acompanyats de paraules o frases curtes recordatòries, i que la insistència perseverant suposa l’adquisició d’un costum, un hàbit positiu que val per tota la vida. Ens centrarem amb els que fan referència   a l’economia domèstica. Estic segur que l’economia juga un paper important en les nostres llars. Si bé, hi ha unes decisions i responsabilitats que corresponen només als pares, també és veritat que en la tasca educativa que la família té, hi ha un seguit de detalls per ensenyar sobre aquest tema per tal de fer un bon ús de les coses i treure’n el màxim profit.

Un petit detall: la puntualitat. Quan parlem de detalls estem parlant, de fet, d’amor. La vida familiar ens exigirà, a vegades, deures molt seriosos que suposaran sacrificis importants, però normalment serà en els petits detalls de la vida quotidiana on demostrarem el nostre amor a la família, i així ho hem d’ensenyar als fills. Algunes coses poden semblar que no tenen gaire importància, perquè fer-les no suposen un gran esforç, però, no obstant això, si falten o no es viuen, es nota. Algunes, només obrint la porta d’una llar, altres no són tan evidents, però la seva absència o infravaloració provoca problemes constants. Entre aquestes últimes podem considerar el detall de la puntualitat: la cortesia dels reis, com algú l’ha anomenat.

     L’esport com a eina educativa   L’adequada pràctica esportiva pot suposar una important eina educativa per la seva incidència en el desenvolupament personal i social: en el desenvolupament integral de la persona. La introducció des de la infància de l’activitat fisicoesportiva suposarà la continuïtat en adults i permetrà adquirir de més grans un estil de vida actiu, oposat al sedentari, que comportarà molts aspectes positius. Els efectes positius que la pràctica esportiva pot suposar incideixen en diversos aspectes:  -dimensió biològica: forma física, salut i prevenció de malalties. -dimensió psicològica: autoestima i personalitat. -dimensió social: capacitat de relació i de fomentar l’amistat, rendiment en el treball...