Converses de sobretaula

Dedicar temps als fills Ho hem observat bocabadats en alguna pel•lícula, ho hem llegit sorpresos en alguna novel•la d’època, d’aquestes que comencen amb una generació i acaben tres generacions després. Abans la gent de diners confiava quasi completament l’educació dels seus fills a una espècie de “mare mercenària”. Li deien noms diferents segons el gust o el costum cultural del moment: la “miss”, la ”mademoiselle”, la “fraülin”, la “institutriz”... A l’hora del desdejuni, la “fraülin” portava els nens a veure a la mare, la qual preguntava com s’havien portat el dia anterior (pregunta amb resposta pagada) i com havien passat la nit. El pare, amb la tassa de cafè als dits, aixecava la vista del diari i feia una correcció sobre la manera de vestir dels seus fills. Ràpidament la “fraülin” se’ls emportava perquè la mare pogués dedicar-se a acomiadar al marit que anava a la feina, i tot seguit, arreglar-se per passejar amb les amigues, anar de compres, prendre el te, dedicar-se a una labo

Educar la voluntat          Podríem dir que els actes pròpiament humans, racionals i lliures, provenen de la conjunció de la intel·ligència i la voluntat. La primera ens fa saber el que hem de fer. La segona ens ho fa fer, perquè ens dóna l’empenta i la força per fer-ho: ens fa voler fer-ho. Seria una manera senzilla d’explicar-ho.          Un exemple simple pot servir per esclarir-ho. A les set del matí, quan sona el despertador, sabem que ens hem d’aixecar. Ens ho diu la intel·ligència. Però també sabem que no n’hi ha prou. Necessitem quelcom més. Necessitem d’una força que ens faci aixecar: la voluntat. Sense ella seria inútil la claredat d’idees de la intel·ligència.           L’educació de la voluntat és molt important i ho és des dels primers anys. Per fer-ho, hem d’aprofitar les múltiples situacions de la vida diària. Els pares hem de tenir clar que eduquem fonamentalment en les coses petites, en els detalls del dia a dia. És on ens juguem l’educació i la felicitat del

    Ens visiten els extraterrestres M’han explicat com un grup d’extraterrestres ha fet un viatge a la terra per estudiar l’estructura familiar dels humans, de la que n’havien sentit a parlar molt bé. Per fer-ho han previst diverses visites durant l’any. En la primera, que acaba de tenir lloc just abans de començar la primavera, a mitjans de març, han volgut conèixer el funcionament i les característiques d’un pare. Cap al maig, tornaran a venir per recollir informació sobre la mare. Sembla que han escollit aquest ordre basant-se en la història que els havia arribat sobre els primers habitants de la terra. El conseller de relacions exteriors i el de planificació familiar, una mica sorpresos per l’interès manifestat, els han atès de la millor manera possible organitzant un seguit de reunions amb diversos experts sobre el tema. Abans de marxar han volgut veure alguns exemplars de pare, per fer-se’n una idea més exacta.

     Ensenyar a ser feliç.          Ensenyar ha ser feliç ha de ser un objectiu prioritari dels pares de família. Les persones no neixen felices o infelices, sinó que aprenen a ser-ne. Si bé és cert que, per temperament, cadascú té una diferent predisposició a l’alegria, també ho és que tots haurem d’esforçar-nos per incorporar-la a la nostra personalitat, també quan apareixen les preocupacions o contrarietats. De fet, la felicitat és quelcom que no té una relació directa amb el nombre d’alegries o de penes, depèn més de com s’entén el sentit de la vida.            Repassem algunes actituds que haurem de fomentar a la nostra llar per ensenyar a ser feliç.