Converses de sobretaula

En el punt 275 (capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc  ens  parla d’educar la capacitat d’esperar: “En aquest temps, en què regnen l'ansietat i la pressa tecnològica, una tasca importantíssima de les famílies és educar per a la capacitat d'esperar.” Hauríem d’ensenyar els fills que les coses que valen la pena no s’aconsegueixen a l’instant que es desitgen, sinó que necessiten, moltes vegades, molt de temps. Segueix dient: “ No es tracta de prohibir als nois que juguin amb els dispositius electrònics, sinó de trobar la manera de generar en ells la capacitat de diferenciar les diverses lògiques i de no aplicar la velocitat digital a tots els àmbits de la vida.” Adquirir la maduresa requereix temps, i la velocitat digital possibilita que els nens aprenguin a un ritme vertiginós sense la intervenció dels adults, però aquest coneixement prematur d’algunes coses sense assimilar-les en profunditat i sense valorar les seves implicacions

El Papa Francesc ens parla del valor de la sanció com a estímul en els punts 268-270 de l’Amoris Laetitia. La sanció és necessària en l’educació perquè: “és indispensable sensibilitzar al nen o l'adolescent perquè adverteixi que les males accions tenen conseqüències.” Per tal de fer-los responsables de les seves accions s’hauran d’utilitzar en algun moment les sancions (correccions, càstigs), procurant ser positius abans que negatius. De vegades els pares només actuem per retreure o castigar malifetes. i el nen necessita, també, l’elogi i l’aprovació de la persona que estima i admira: pare, mare, mestre, amic, etc. L’educació eficient requereix un clima de valoració positiva. És per aquest motiu que hem de procurar que el nombre d’elogis o felicitacions sigui més gran que el de les sancions. Hem de procurar també que aquestes suposin, també, un estímul positiu, i ho seran si seguim les indicacions del Papa Francesc: “La correcció és un estímul quan també es va