Converses de sobretaula

M’avorreixo!             Aquestes són unes paraules que hem escoltat d’un fill nostre, alguna vegada, quan després de passejar-se per tota la casa una bona estona amb les mans a la butxaca i la cara estirada, ha sol•licitat finalment la nostra ajuda.             Si això succeeix, haurem d’actuar amb urgència i amb imaginació. Hem de tenir present que l’avorriment és, probablement, una de les coses més destructives per a les persones, i en concret per als nens i adolescents.             Educació i avorriment són, efectivament, paraules irreconciliables. No poden conviure juntes.             Si davant les frases “mamà que faig”, o “papà, m’avorreixo”, la nostra resposta és només “per què no llegeixes alguna cosa?” o “ves a jugar amb el teu germà”, potser no estarem atenent suficientment les necessitats del nostre fill.            

Vacances! Als pares amb fills en edat escolar els pot semblar que els hi ve a sobre un període molt llarg de temps que serà difícil d’omplir amb contingut i que, des del punt de vista formatiu, el millor que es pot esperar d’ell és que s’acabi quan abans i que arribi aviat setembre. No ha de ser així. El temps de vacances escolars no pot ser un parèntesi en la formació dels fills sinó un complement d’aquesta. L’educació no admet vacances. Hem d’aconseguir que no es llenci a perdre aquest temps preciós de l’estiu, ple d’oportunitats de convivència familiar, de major coneixement mutu en el si de la família, de desenvolupament d’afeccions i de certes habilitats, d’aprofundiment en matèries d’interès, de coneixement de la natura i de la vida que ens envolta, de possibilitats de llegir, de practicar algun esport, i un llarg etcètera.