Converses de sobretaula

                                                             Una decisió important  Feia molt fred. El rigor de l’hivern, recentment encetat, es deixava sentir amb més cruesa que altres anys. Sortia de la feina i anava cap a casa. Caminava capficat en les seves coses, en els seus problemes. El cotxe que li agradaria i volia comprar, un model confortable i ràpid, costava un pèl més del que podia gastar en aquest moment. No podia arribar-hi a tot. Feia poc havien canviat els mobles de la sala d’estar i s’havia comprat un equip de música de qualitat. No volia embolicar-se amb crèdits, ja en tenia prou amb la hipoteca de la casa. Una casa que era l’enveja de molts coneguts seus. La dona, però, ja li havia anunciat que volia fer obres a la cuina. Hauria, també, de donar-li diners per a les despeses extres de les festes que s’acostaven i per als regals de reis dels nens. De tot això se’n ocupava ella. No volia més problemes, ja en tenia prou. Per cert, havia d’encarregar a la se

El Nadal per a la família El Nadal és per a la família una font inesgotable d’ensenyances que hem de saber valorar i aprofitar. Per als cristians el pessebre no és un objecte decoratiu en les nostres llars o una joguina per als infants, sinó un lloc privilegiat on podem aprendre la senzillesa, la humilitat, el despreniment, l’entrega, l’alegria, la generositat, la pau, l’estimació profunda. Tots ells, aspectes imprescindibles perquè l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li correspon. Però el Nadal es repeteix cada any amb algunes característiques semblants a les que succeïren fa uns dos mils anys. Llavors, no va haver-hi lloc per al naixement del nen Jesús ni a les cases de Betlem ni a la posada on Josep va anar a demanar refugi. Avui, pot ser que també en algunes llars, plenes d’arbres lluminosos, de papa-noels, de tions i de serpentines de purpurina, no hi hagi tampoc un lloc per al veritable Nadal.

No em ve de gust… Venir o no venir de gust no pot ser la raó per fer les coses. Ho hem d’ensenyar als nostres fills i explicar-ho bé, perquè sinó serà difícil que avui ajudin a casa o estudiïn, i que demà sàpiguen fer front a les dificultats. Els ho haurem de fer veure amb exemples. Darrera l’èxit d’aquell esportista d’elit hi ha molt sacrifici i dedicació. Anant amb bicicleta només quan ve de gust no es guanyen els Tours de França. Estudiant només quan ve de gust no s’arriba gaire lluny en els estudis. Fins i tot en els matrimonis que s’han estimat durant molts anys ha estat necessari el sacrifici i l’esforç per mantenir viu l’amor. Si no els ensenyem a esforçar-se i a lluitar sovint en detalls molt petits es convertiran en persones toves, amb una personalitat feble, capriciosos i inconstants, incapaços, en el futur, de desenvolupar qualsevol tasca seriosa i àrdua. I la vida és plena d’aquest tipus de tasques. Per això hem d’ajudar-los, dia a dia, a adquirir les capa

Un petit detall: l’alegria Menysprear els petits detalls que fan possible i agradable la convivència, al•legant que s’està per coses més importants, és no conèixer la naturalesa humana. Si volem millorar la nostra vida familiar haurem, potser, de revisar actituds fonamentals, però si no les concretem en detalls senzills i fàcils de dur a terme, les nostres intencions poden quedar-se en no-res. No hem de desestimar aquests petits detalls de la llar que seran els que amb perseverança ens donaran l’ambient que desitgem. “No és a cops de martell, sinó per la dansa de l’aigua que esdevenen perfectes els palets de riera”, diu el poeta. Detalls de cortesia, de gratitud... d’alegria.