Converses de sobretaula

                          L’audàcia Expliquen que, una vegada, van enviar un venedor a un país del tercer món a vendre sabates. Només baixar de l’avió va veure que en aquell país ningú portava sabates: tothom anava descalç. Va pensar: “aquí és impossible vendre sabates”, i se’n va entornar en el primer avió. L’empresa el va acomiadar de seguit. Van enviar un altre venedor que al comprovar que ningú portava sabates va pensar: “aquí puc vendre moltes sabates perquè ningú en té”. Efectivament al cap d’un cert temps va aconseguir que la gent d’aquell país valorés anar calçat i va vendre moltes sabates. Aquesta faula pot servir per parlar d’una virtut: l’audàcia, que li va faltar al primer venedor i que va permetre al segon aconseguir un objectiu que semblava impossible per al primer.

                    La llei de l’eco. Així com en el fenomen de l’eco, les muntanyes tornen el crit que tu mateix has emès, en les relacions interpersonals els altres també et tornen, amb petites diferències, el tracte que tu dónes. Per exemple: si felicites les festes de Nadal a moltes persones, rebràs normalment moltes felicitacions; si mai no oblides els aniversaris dels teus amics, és molt possible que no oblidin el teu; si vas per la vida amb cara alegre, trobaràs cares alegres...