Converses de sobretaula

Aquest article es publica gràcies a la insistència de la meva dona perquè expliqui el nostre dia familiar de Sant Esteve, en el qual ens vam reunir tots. Som una família normal, potser més nombrosa del que és habitual, i que pretén, en aquestes festes, viure l'alegria del Nadal en família. Triem el dia de Sant Esteve (26 de desembre) perquè és més fàcil aconseguir que no hi falti ningú. Aquest any hem aconseguit reunir-nos tots (49). Podeu comptar-los. La fotografia amb què s'inicia l'article és la de tota la família reunida a casa de la nostra filla gran. Havia anunciat, amb anterioritat, que ens la faríem, tots junts abans de dinar, pel que els pregava que fossin puntuals. Van complir. El meu gendre va anar a buscar un veí de confiança perquè ens fes la foto i després de diverses temptatives per col·locar-nos, comprovar que no faltés cap despistat i abans d'esgotar la seva paciència, ens en va fer diverses, entre les quals he escollit la present Aquest an

               Ho, ho, ho,... Va dir-m’ho en Miquel: “Joan, a la botiga on he estat fent unes feinetes estan buscant algú que faci de Papà Noel per les tardes”. En Miquel, el meu cunyat, és lampista i hi havia estat uns dies instal·lant les llums de Nadal. Coneixia bé la necessitat que tenia de guanyar-me uns cèntims perquè més d’un cop li havia demanat ajuda. Treballava en el torn de matí d’una empresa metal·lúrgica, però amb el que em pagaven ens costava arribar a final de mes. La meva dona, la Lluïsa, estava malalta des de feia un parell d’anys i havia deixat de fer feines a cases. Havíem tingut tres fills: un nano petit, el Pau, de sis anys que m’adorava, i dues noies, més grans, que estudiaven i que per les vacances procuraven espavilar-se per aconseguir alguns diners que els dedicaven a les seves coses. Ja havien previst treballar en un gran magatzem durant les vacances de Nadal. Vaig pensar que podia interessar-me. Encara que la feina en el torn de matí era esgotad

En el punt 276, de l'exhortació apostòlica "Amoris Laetitia", el Papa Francasc ens parla de la família com a primer àmbit de socialització: “La família és l'àmbit de la socialització primària, perquè és el primer lloc on s'aprèn a col·locar-se davant de l'altre, a escoltar, a compartir, a suportar, a respectar, a ajudar, a conviure.” La millor escola per aprendre a viure és la família, perquè és l’àmbit vital per excel·lència. Ho és perquè la seva funció no es limita a una específica, com podria ser l’estudi, el treball, la diversió, els drets i deures cívics, etc., sinó que englobant-les d’alguna manera totes, la seva funció és la vida en el seu sentit més ampli: vivim i aprenem a viure en la família. Aquesta tasca educativa de socialització que es duu a terme a la família és la que s’ha de transportar fora de la llar, tal como ho explicita el Papa Francesc: “La tasca educativa ha de despertar el sentiment del món i de la societat com a