Converses de sobretaula

             La intel·ligència emocional No fa gaire anys ningú dubtava de la importància del quocient intel·lectual (QI) com a validador de la intel·ligència i com a criteri, en certa manera, d’excel·lència a la vida. Es discutia, en tot cas, fins a quin punt era innat (genètic) o hi havia influencia  de l’experiència o de l’educació. En pocs anys el concepte d’intel·ligència emocional (IE) s’ha estès de tal manera que avui es un concepte acceptat per tothom. El quocient emocional (QE) s’ha convertit en una expressió coneguda i utilitzada. En les escoles s’han inclòs programes per tal de desenvolupar–lo en els seus alumnes, i en el món empresarial es té en compte la IE per contractar, promocionar i formar els seus empleats. Per molts el desenvolupament de la IE és imprescindible per ser feliç.

Educar els sentiments He tingut ocasió de llegir el treball d’un estudiant universitari sobre Charles Chaplin i el seu immortal personatge Charlot. En ell, es destaca la singularitat del rodamón Charlot per suscitar sentiments tan contradictoris com el riure i el plorar. Tal com assenyala l’autor, les pel·lícules com “The KId”, “Golden Rush”, “Limelight”, ”The circus”, “Citty Lights” contenen moments en els que el genial artista porta l’espectador del riure al plor en la mateixa escena. Altres sentiments com la tristesa, la soledat, l’enamorament, la decepció, la il·lusió, l’esperança, la por,... són presents en les seves pel·lícules. De fet, l’èxit de Charlot està en gran part en això: en la seva capacitat per mostrar-nos i fer-nos sentir aquests sentiments. Això m’ha fet pensar que els sentiments són quelcom important a tenir en compte, encara que semblen una mica oblidats quan parlem d’educació. Entre la raó i la voluntat, on és l’espai dels sentiments? No són n...