Educar: 12 - Educar els sentiments

Educar els sentiments

He tingut ocasió de llegir el treball d’un estudiant universitari sobre Charles Chaplin i el seu immortal personatge Charlot. En ell, es destaca la singularitat del rodamón Charlot per suscitar sentiments tan contradictoris com el riure i el plorar. Tal com assenyala l’autor, les pel·lícules com “The KId”, “Golden Rush”, “Limelight”, ”The circus”, “Citty Lights” contenen moments en els que el genial artista porta l’espectador del riure al plor en la mateixa escena. Altres sentiments com la tristesa, la soledat, l’enamorament, la decepció, la il·lusió, l’esperança, la por,... són presents en les seves pel·lícules. De fet, l’èxit de Charlot està en gran part en això: en la seva capacitat per mostrar-nos i fer-nos sentir aquests sentiments.

Això m’ha fet pensar que els sentiments són quelcom important a tenir en compte, encara que semblen una mica oblidats quan parlem d’educació. Entre la raó i la voluntat, on és l’espai dels sentiments? No són ni el coneixement ni el lliure voler, sinó alguna cosa diferent. De fet, estan presents d’alguna manera en tot el que coneixem i fem. Si bé són una realitat, es té una mica la sensació de ser una realitat misteriosa i irracional, poc explorada i lluny del nostre control. Penso, però, que és possible i necessari educar els sentiments perquè sovint són causa important del nostre actuar.

Els sentiments ens commouen dins nostre en forma d’emocions o passions i ens mouen a actuar d’una determinada manera. Hi ha sentiments bons i ni ha de dolents. Uns van a favor d’una vida més humana amb respecte a la llei moral; altres, al contrari, susciten actituds que la dificulten. Són, en certa manera, l’antesala de les virtuts o dels vicis. Però son influenciables i educables.

És cert que el sentiments tenen un cert component innat. Hi ha persones que per temperament tenen facilitat per estar alegres o tristes, per ser optimistes o pessimistes, afectuoses o fredes, tranquil·les o exaltades,... El temperament, però, no és simplement innat. Si bé se li suposa una certa influència genètica, se li afegeix la influència de l’entorn en els primers anys de vida.

És per això, que en l’educació dels sentiments tenen importància els primers anys de la infantesa, quan en la família, especialment, es viuen i es fan viure bons sentiments. Quin és el model sentimental que volem i quina prioritat hi donem? Anomenem-ne alguns que es poden exercitar fàcilment en l’àmbit familiar: sentiments altruistes, pacífics, nobles, compassius, diligents, alegres, d’il·lusió,... que seran oposats a les enveges, egoismes, agressivitat, crueltat, desídia, amargors, ràbia, decepció,... que poden portar, aquests últims, a greus comportaments. No ens podem oblidar de fomentar els bons sentiments i de allunyar o saber controlar els que s’hi oposen.

Com podem educar bons sentiments? L’ambient familiar, sobre qualsevol altre, serà determinant. Es tracta de com es reacciona o comenten les notícies properes i també les mes llunyanes; de com es presenten les diferents realitats de la vida i del món; de com es viuen les alegries i les penes; de com ens admirem davant  la creació en general; de quines lectures es fomenten,... Així, a través dels sentiments s’aconseguirà que s’eduquin virtuts, s’ordenin els valors i s’adquireixi la maduresa humana oberta al bé propi i dels altres.

Hauríem d’aconseguir que els fills fossin capaços de governar els seus sentiments, de gestionar-los convenientment, per tal que els conduïssin a fer el bé. També, que fossin capaços d’influir positivament en els sentiments dels altres i no de manera interessada com fan la publicitat i el màrqueting.

Des de fa uns anys es parla de les intel·ligències múltiples i en particular de la intel·ligència emocional que precisament agrupa un conjunt d’habilitats psicològiques que ens permeten apreciar y expressar de manera equilibrada els nostres propis sentiments i emocions, entendre els dels altres, i utilitzar aquesta informació per guiar la nostra forma de pensar y el nostre comportament. Reflexionar i valorar la importància d’aquest aspecte de la intel·ligència, i cóm educar-la, podria ser motiu d’un altre article.