Converses de sobretaula

            Saber dir: no! La força de voluntat és una qualitat que sabem apreciar en la persona que l’ha adquirida. Valorem la seva capacitat de domini sobre ella mateixa, és a dir, el grau de control que té sobre els seus propis ímpetus, capricis, passions i sentiments. Aquest domini li permet governar la seva vida, sense que siguin les diferents situacions que es presenten les que ho facin per ella.   La persona amb força de voluntat domina els esdeveniments per adversos que siguin. Passa per damunt d’ells. En canvi, quan falta aquesta força és a l’inrevés, són els esdeveniments els que manen, sent la persona una titella d’ells. Aquesta força de voluntat, aquest domini d’un mateix, es forja des dels primers anys de la infantesa. És important tenir-ho present en l’educació dels fills, perquè la seva mancança els conduirà, quan siguin grans, als més rotunds fracassos i sofriments.

             Ensenyar a pensar En un món en què un intens ritme de vida ens pot fer passar d’una activitat a una altra sense plantejar-nos gaire les raons; en què la tècnica ens permet utilitzar un televisor, un ordinador, un mòbil, un cotxe, sense entendre gaire com funcionen sinó només perquè serveixen; en què el consumisme materialista impulsat per la propaganda i la publicitat ens fa desitjar més i més coses; en un món com aquest en què vivim, fa falta un esforç especial per aconseguir que el pensar vagi per davant de l’actuar per tal que la nostra activitat tingui sentit, que entendre les coses vagi per davant d’utilitzar-les per tal d’usar-les millor, i que el l’ésser vagi per davant del posseir per no perdre la veritable identitat de l`home. Pensar, entendre, ésser, vet aquí tres característiques fonamentals de l’home que no poden quedar subordinades a res, que han d’estar molt presents en l’acció educativa i que no han de quedar enrere.