Converses de sobretaula

Una carta als pares L’he trobat amagada entre papers vells. És una carta anònima i imaginària d’un fill adreçada als seus pares que va aparèixer en alguna revista que no puc identificar. Adaptant-la   lleugerament,   m’he decidit a transcriure-la per si ens pot servir de reflexió. Diu així: Pares: -Tracteu-me amb la mateixa cordialitat amb què tracteu els vostres amics; que siguem família no vol dir que no puguem ser també amics. -No em doneu sempre ordres; si em demanéssiu les coses en lloc d’ordenar-me-les, les faria més de pressa i més de gust.

         Economia domèstica Sovint em trobo amb gent que explica amb afecte algun detall viscut a la llar dels seus pares. Detalls que llavors no valoraven, o fins i tot els molestaven, però que ara, de grans, recorden amb agraïment, i consideren que els ha servit positivament en la seva vida. Són detalls que fan referència a aspectes diversos, que, a vegades, van acompanyats de paraules o frases curtes recordatòries, i que la insistència perseverant suposa l’adquisició d’un costum, un hàbit positiu que val per tota la vida. Ens centrarem amb els que fan referència   a l’economia domèstica. Estic segur que l’economia juga un paper important en les nostres llars. Si bé, hi ha unes decisions i responsabilitats que corresponen només als pares, també és veritat que en la tasca educativa que la família té, hi ha un seguit de detalls per ensenyar sobre aquest tema per tal de fer un bon ús de les coses i treure’n el màxim profit.