Converses de sobretaula

Educar la generositat, no és perdre el temps De vegades contemplem pares que havent dedicat la seva vida a l’educació dels seus fills d’una manera generosa i entregada, o que havent estat en el treball exemples de servei i de lleialtat a una empresa, en canvi, en el projecte educatiu que fan pels seus fills, no tenen en compte aquestes virtuts de generositat i esperit de servei que ells viuen   i que els han fet feliços, i busquen quasi exclusivament l’èxit, les bones notes, l’ingrés a la millor universitat, el fer una carrera rentable, aconsellen treballs ben remunerats i còmodes sense gaire compromís... oblidant aquells aspectes imprescindibles de generositat i entrega, com si els visquessin a contracor.

Un petit detall: la gratitud Em van explicar una mena d’acudit en el qual un home casat, havent sentit parlar dels petits detalls i sent conscient de les seves pròpies mancances amb la seva esposa, va decidir compensar-les i, plegant un dia molt aviat del treball, es va presentar a casa seva amb un ram de flors, una botella de cava i una capsa de bombons per donar una agradable sorpresa a la seva dona. En obrir aquesta la porta va exclamar. “El que em faltava! El petit no ha parat de plorar amb tot el dia, se m’ha espatllat la rentadora, ha arribat la factura del gas del mes passat, i ara, tu, arribes borratxo, abans d’hora, i sense que hagi acabat la feina de casa”.             Això és el que passa quan aquests detalls extraordinaris estan completament desvinculats de la nostra actuació diària.   En l’aspecte que volem tractar, si són oportuns, són molt bons, però no més que els de cada dia. Ens volem referir als petits detalls de la gratitud.