Converses de sobretaula

   Saber esperar “Saber esperar” és no buscar o no exigir una resposta immediata a tots els nostres desitjos. És quelcom que hauríem d’ensenyar als fills per tal que aprenguin que les coses que valen la pena no s’aconsegueixen a l’instant en que es desitgen, sinó que necessiten, moltes vegades, temps, esforç, exigència i sacrifici. La pròpia maduresa de les persones requereix temps. Alguns fets com el desenvolupament dels mitjans d’informació, televisió, internet,... ha possibilitat que els nens aprenguin a un ritme vertiginós sense necessitat de la intervenció dels adults. El coneixement prematur d’algunes coses sense assimilar-les en profunditat i sense valorar les seves implicacions morals pot portar com a conseqüència que els nens, els adolescents, es tornin més pragmàtics i menys idealistes.

Paciència! Mafalda es dirigeix a la seva mare i li diu: “Però mamà! Els fills no podem ser tan monstruosos, i rentar-nos i banyar-nos sense resistència! Els fills no podem ser tan degenerats, i menjar sense piular! Els fills no podem ser tan cruels, i portar-nos bé!... seria privar als nostres propis pares, de la seva font de treball més important”. Potser té raó. La missió fonamental dels pares és educar els nostres fills. I hem de fer-ho, precisament, perquè no neixen educats. És important tenir-ho present, especialment, quan volem parlar de la paciència, eina imprescindible en tota tasca educativa. La paciència suposa esperar quan convé i superar amb serenor les molèsties que poden sorgir.