Converses de sobretaula

Judit -Judit!! Vols fer el favor d’entrar? M’has d’ajudar a la cuina!! La Judit estava repenjada a la balconada de casa seva mirant com passaven els forasters. Ja feia uns quants dies que arribava molta gent a Betlem. Es tenien que censar i venien de tot arreu. No havia sentit els crits de la mare perquè estava distreta veient la gent que anava d’un cantó a un altre.  Els ha vist arribar, es feien veure entremig de tanta gent. Era una parella jove, l’home tirava de l’ase i ella anava asseguda dalt de l’animal. Estava embarassada! “Que maca la noia! Quina bona parella fan!”- pensa la Judit. Quan han passat per sota d’on estava, la noia ha aixecat el cap i l’ha saludat amb un somriure. No ha sabut reaccionar, s`ha quedat com un estaquirot impactada per la mirada i el somriure d’aquella noia. Han desaparegut a la primera cantonada. Sense pensar-ho, ha entrat a casa corrent, ha fet un petó a la mare que venia disposada a renyar-la, ha baixat les escales i ha so

Bon Nadal! El Nadal és per a la família una font inesgotable d’ensenyances que hem de saber valorar i aprofitar. Per als cristians el pessebre no és un objecte decoratiu en les nostres llars o una joguina per als infants, sinó un lloc privilegiat on podem aprendre la senzillesa, la humilitat, el despreniment, l’entrega, l’alegria, la generositat, la pau, l’estimació profunda. Tots ells, aspectes imprescindibles perquè l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li correspon. Però el Nadal es repeteix cada any amb algunes característiques semblants a les que succeïren fa uns dos mils anys. Llavors, no va haver-hi lloc per al naixement del nen Jesús ni a les cases de Betlem ni a la posada on Josep va anar a demanar refugi. Avui, pot ser que també en algunes llars, plenes d’arbres lluminosos, de papa-noels, de tions i de serpentines de purpurina, no hi hagi tampoc un lloc per al veritable Nadal. El gran protagonista del Nadal ja va haver de refugiar-se una

Treballar la família Quan en el Antic Testament se’ns proposa el següent missatge: “Creixeu, multipliqueu-vos i domineu la terra” (Gènesis 1,28) se’ns està plantejant una missió que suposa completar, prolongar, continuar, l'obra creadora de Déu. “Creixeu”: vol dir créixer com a persones, com a societat, com a humanitat. Ens ho concreta en dues vessants; “multipliqueu-vos i domineu la terra”. “Multipliqueu-vos” vol dir que rebem l’encàrrec de tenir fills, i d’educar-los de manera que col·laborin en la tasca de construir una humanitat d’acord amb la seva identitat. “Domineu la terra” vol dir que hem de fer de la nostra terra un lloc per estar-hi bé. Vol dir que amb el nostre treball hem de fer de la terra un lloc que permeti viure com a persones, i també vol dir anar descobrint les potencialitats que s’hi amaguen per fer-la més humana. Dos mandats o missatges que es podrien simplificar amb els dos àmbits principals en que es mou la persona humana: família i tr