Converses de sobretaula

    Educar: autoritat o llibertat     Volem educar els fills perquè els estimem, i estimar-los és voler la seva llibertat. Educar és, doncs, ajudar a que els fills facin un bon ús de la seva llibertat. Llibertat que troba el seu sentit  quan s’exercita al servei de la veritat, quan s’exerceix per fer el bé. Per tant el procés de la educació ha de començar per mostrar la veritat i per ensenyar a practicar el bé. La veritat que és l’adequació de la intel·ligència a la realitat de les coses, i el bé que és objecte de la voluntat per conformar els nostres actes a la veritat.

  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.

  El senyor de les mosques La participació en un cine fòrum sobre la pel·lícula “El senyor de les mosques” de H. Hook (1990), m’ha suggerit una sèrie de reflexions que us proposo pel seu contingut educatiu. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de W. Golding publicada l’any 1954, i que es considera tot un clàssic de la literatura anglesa de la postguerra. L’autor va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 1983. En síntesi la pel·lícula, fidel en els seus continguts bàsics a la novel·la, ens descriu com uns nens-adolescents (entre 7 i 12 anys) es troben com a conseqüència d’un accident, en una illa paradisíaca sense adults. Comencen organitzant-se amb l’esperança de ser rescatats, però aviat sorgeix l’individualisme, el desinterès pel bé comú, l’afany de poder localitzat en un d’ells, i van creixent les tensions fins arribar a situacions dramàtiques que no especifico més per si algun lector vol veure la pel·lícula o llegir la novel·la.

                 Primeres sortides Quan el fill arriba a una determinada edat, apareix l’anhel   per sortir de casa i trobar-se amb amics de la seva edat. Els pares es troben davant   d’una sèrie d’alternatives que els poden fer dubtar i preguntar-se quins límits o condicions han de posar o exigir. O bé quins consells han de donar per tal que un experiència   negativa no suposi perdre el que s’ha ensenyat fins ara, ans al contrari serveixi per enriquir i reafirmar la seva formació Preguntes com: Té l’edat? Amb qui surt? On van? Quant temps? Quin horari? Entre setmana o només caps de setmana?... són algunes de les que hauran de respondre adequadament.

             Anar a l’una             Un dels problemes més greus en educació és la manca de bona harmonia entre els educadors. El nen davant la falta d’enteniment entre els qui tenen la missió de guiar-lo, primer es desconcerta i després s’aprofita d’ella per fer valer el seu caprici.             Si això és així entre família i escola, entre pares i professors, encara ho és més entre mare i pare. Llur relació no hauria de presentar fissures, per l’element afectiu que s’hi afegeix, i que és de gran importància. Qualsevol manifestació de desacord entre els pares repercuteix dolorosament en el cor del fill, encara que en algun cas hi pugui trobar algun avantatge immediat.             Hi ha unes regles de sentit comú que hauríem d’estar disposats a no infrin...

Conflicte generacional? Remenant per Internet he trobat diverses cites que feien referència a l’opinió dels adults envers els joves i adolescents, que va fer servir, en una conferència, un metge anglès. “A la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas a les autoritats i no té cap respecte per les persones de més edat. Els nostres fills són verdaderament uns tirans. No es posen dempeus quan una persona anciana entra. Contesten als seus pares i són simplement dolents.” - Sòcrates, uns 400 anys AC “ Si la joventut d’avui agafa demà el poder, no tinc cap esperança en el futur del meu país, perquè aquesta joventut és insuportable, desenfrenada, simplement horrible” - Hesíode 720 anys AC

La necessària autoritat dels pares Un amic, pare d’una filla adolescent, em va explicar el disgust que aquesta havia tingut arran de la festa d’aniversari d’una íntima amiga seva. La seva dona i ell no van creure convenient que tornés a casa pel seu compte i havien anat a buscar-la a les dues de la matinada, tal com li varen anunciar. S’havia sentit avergonyida davant el somriure irònic d’alguns companys i amigues i això va molestar-li tant, que va ser motiu d’una forta enrabiada amb els seus pares aquella mateixa nit. Però, l’endemà al vespre, els va anar a trobar, i amb un altre to, els va explicar el comentari de la seva amiga, a qui els seus pares li havien deixat fer la festa sense cap tipus de control i interferència (de fet, havien aprofitat per fer un curt viatge). Parlant de la nit anterior, i en un moment de sincera confidència, li va dir espontàniament: com t’estimen els teus pares! Aquella noia va detectar la veritable raó de la intervenció dels pares de la ...