Converses de sobretaula

Un petit detall: la cortesia En la vida d’una llar hi ha tot un reguitzell de petits detalls de convivència que potser, per petits, no els valorem suficientment però que són com l’oli que lubrica l’engranatge d’una màquina, permetent que aquesta funcioni sense sorolls ni entrebancs. Actuen de manera semblant, fent que en la convivència diària regni l`harmonia que facilita la funció educativa de la família. Un d’ells és la cortesia o delicadesa en el tracte. Amb ella demostrem l’atenció, respecte o afecte que tenim cap els altres. Tothom té dret a la nostra consideració i manifestar-la crea una atmosfera de confiança i respecte que condiciona, de manera important les relacions entre les persones.

                  Drets – Deures Si ens preguntéssim què desitgem per als nostres fills podríem donar-nos aquesta resposta : que assoleixin un grau de maduresa que els permeti exercir bé la seva llibertat. Seria un objectiu educatiu que probablement signaríem tots i que podria resumir la missió que els pares tenim encomanada per als nostres fills. Però, què és això de la maduresa? En què consisteix? Com es nota que s’aconsegueix?

La necessària autoritat dels pares Un amic, pare d’una filla adolescent, em va explicar el disgust que aquesta havia tingut arran de la festa d’aniversari d’una íntima amiga seva. La seva dona i ell no van creure convenient que tornés a casa pel seu compte i havien anat a buscar-la a les dues de la matinada, tal com li varen anunciar. S’havia sentit avergonyida davant el somriure irònic d’alguns companys i amigues i això va molestar-li tant, que va ser motiu d’una forta enrabiada amb els seus pares aquella mateixa nit. Però, l’endemà al vespre, els va anar a trobar, i amb un altre to, els va explicar el comentari de la seva amiga, a qui els seus pares li havien deixat fer la festa sense cap tipus de control i interferència (de fet, havien aprofitat per fer un curt viatge). Parlant de la nit anterior, i en un moment de sincera confidència, li va dir espontàniament: com t’estimen els teus pares! Aquella noia va detectar la veritable raó de la intervenció dels pares de la

Per què menteixen els nens? Els nens menteixen per les mateixes raons per les que menteixen els grans: per amagar una falta, per assolir allò cobejat, per evitar un càstig, pera aconseguir una lloança. Però hi ha una diferència, en els nens la mentida és, quasi sempre, un arma defensiva. Per això, menteixen més els insegurs, els tímids, els qui tenen sentiments d’inferioritat. I ho fan per por, per temor als càstigs o a les nostres enrabiades, per vergonya de quedar malament o per no defraudar-nos. De vegades la causa pot estar en els pares. Una excessiva rigidesa, alguns càstigs desproporcionats, algun esclat de geni mal controlat que els ha humiliat, unes excessives aspiracions nostres, poden portar-los a mentir al sentir-se com acorralats, sense cap altra sortida. Aleshores, és quan no s’atreveixen a confessar les seves faltes, tracten d’amagar les males notes, fan trampes o falsegen les situacions, abans que suportar el temporal que els ve a sobre: temporal de cr

Ambient familiar Tots som conscients de la decisiva influència que els ambients exerceixen sobre la conducta personal humana. L’alegria, el pessimisme, la pau, la inquietud, els nervis, són extraordinàriament contagiables. És per això que és important el clima, l’ambient que creem en la nostra mateixa llar, en la nostra família. Gran part del caràcter dels fills i de les seves actuacions durant tota la seva vida es deuran al clima familiar en què creixin. Alguns ambients negatius que perjudiquen notablement l’educació i que hauríem d’evitar al màxim són: