Virtuts 4 - Un petit detall: la cortesia

Un petit detall: la cortesia

En la vida d’una llar hi ha tot un reguitzell de petits detalls de convivència que potser, per petits, no els valorem suficientment però que són com l’oli que lubrica l’engranatge d’una màquina, permetent que aquesta funcioni sense sorolls ni entrebancs. Actuen de manera semblant, fent que en la convivència diària regni l`harmonia que facilita la funció educativa de la família.

Un d’ells és la cortesia o delicadesa en el tracte. Amb ella demostrem l’atenció, respecte o afecte que tenim cap els altres. Tothom té dret a la nostra consideració i manifestar-la crea una atmosfera de confiança i respecte que condiciona, de manera important les relacions entre les persones.

Una anècdota en relació a la cortesia és aquella en la que un personatge, un escriptor de reconeguda vàlua, va anar a comprar el diari tot passejant amb un amic. Va saludar amb molta amabilitat l’amo del quiosc que per la seva part va respondre amb brusquedat i mal humor. Mentre recollia el diari llançat de mala manera, va somriure al quiosquer i li va desitjar un bon cap de setmana. Quan els dos amics van continuar el passeig, l’acompanyant li va preguntar:

- Et tracta sempre amb tanta descortesia?

- Si, per desgràcia.

- I tu, sempre estàs igual d’amable?

- Si, així és.

- I per què ets tan amable quan ell és tan antipàtic amb tu?

- Perquè no vull que sigui ell qui decideixi com haig d’actuar jo.

Aquest exemple descriu la manera de fer d’una persona madura. La seva cortesia no està influenciada pels altres, per la resposta que provoca o per les compensacions que pugui donar lloc. De tota manera la cortesia és contagiosa. Segur que l’actitud d’aquest personatge acabarà desarmant a l’altre i provocant la seva resposta amable.

A la nostra llar, cadascú hauria d’iniciar amb la seva actitud el clima de cortesia que provocarà la resposta en cadena de tots. Amb els primers que hem de demostrar cortesia és amb els qui més estimem: amb els membres de la nostra família. Podria passar que féssim servir les bones maneres solament fora de casa, per les nostres relacions socials o de treball i que quan arribéssim a la nostra llar les oblidéssim. L’atmosfera d’atencions mútues que la cortesia dóna no és hipocresia o falta de sinceritat sinó un desig de fer la vida agradable als altres.

Ser cortès vol dir: saber dulcificar les agrors del nostre caràcter, no aixecar la veu i dir les coses amb suavitat, no posar mala cara, somriure, demanar les coses amb un “si us plau” i donar les gràcies. També, utilitzar un vocabulari adient en el que no hi són presents el insult o les grolleries, cedir el lloc més còmode per veure la televisió, desitjar-nos un “bon dia” al matí, un “bona nit” en acomiadar-nos per anar a dormir. I això, tots. Començant el pare i la mare entre ells, els pares amb els fills i amb els avis, perquè d’aquesta manera ho visquin també els petits amb els grans, i entre germans.

Un lloc privilegiat per demostrar-nos la consideració, la cortesia, és a taula. Molts detalls com: esperar que estiguin tots servits per començar a menjar, posar aigua o servir als altres, apropar la panera o els setrills abans que els demanin, conversar i donar conversa, esperar que acabin tots per aixecar-se... són exemples de com la cortesia converteix en agradables les relacions entre les persones d’una família.

Moltes vegades, aspectes com la pau familiar, la comunicació, l’autoritat dels pares, el respecte mutu, es perden o queden malparats per no tenir cura d’aquest petit detall: la cortesia.