Converses de sobretaula

Valors! Un dels eslògans d’un anunci publicitari que sortia fa poc temps per televisió era “pren el que et vingui de gust”. Es referia, crec recordar, a alguna beguda refrescant. Un altre, parlant d'alguna aigua de colònia masculina, deia “aconseguiràs el que desitgis”, referint-se subtilment a l’èxit en les relacions amb l’altre sexe. Per una part de la joventut aquests eslògans són un resum de la seva manera de pensar. Si et ve de gust, si et dóna plaer, si t’agrada, no te n’estiguis!   Per què posar límits als desitjos? Les empreses publicitàries ho saben i ho provoquen amb els seus reclams. Aquesta concepció hedonista en la que el plaer ocupa el primer lloc en l’escala de valors, en la que el que ve de gust o l’assoliment dels desitjos és la principal i quasi única norma de conducta, no és solament alguna cosa que implica solament a la joventut, és també un reflex de que els adults no hem sigut capaços de donar altres   valors més elevats: servir, estimar, ... o

Qüestió de prioritats             Em vaig trobar un amic que feia temps no veia i parlant de la seva vida, de la família, dels fills i de les seves coses, em deia:             “Quan em vaig casar jugava habitualment a tenis. Quan tenia un partit anava a l’armari i allà havia una bossa d’esport amb un pantaló i una samarreta, blancs i acabats de planxar, uns mitjons… al costat de la bossa un pot de pilotes de les que sabia exactament els partits que havien fet i una raqueta perfectament cordada. Avui, després d’alguns anys, no he perdut les ganes de jugar. Però quan ho faig, més de tard en tard, haig de començar demanant la bossa al fill gran, els pantalons i la samarreta a un altre i comença la busca i captura del pot de les pilotes, i quan el trobo observo que de les quatre, només n’hi ha tres, i una amb senyals evidents d’haver estat utilitzada al frontó. La raqueta, quan la localitzo, a l’armari del fill mitjà (que bé que guarden les coses de vegades) apareix normalment

                 Generador d’autoestima                  “Possunt quia posse videntur”                 Una actitud important per tot educador és la de plantejar-se inculcar i desenvolupar el sentiment d’autoestima, la confiança i el sentiment de competència en la persona que es vol ajudar.                 Fomentar l’autoestima ha de ser una constant en l’acció educativa de pares i mestres. Un dels seus primers esforços han d’anar   dirigits a que el fill o l’alumne aprengui a ajudar-se a ell mateix. I això serà possible quan aquest estigui convençut que pot, si té fundades esperances d’èxit, si creu en ell mateix i en les seves possibilitats. D’aquí la cita del poeta Virgili amb que començàvem: “poden, perquè els sembla que poden”. Però per animar aquesta autoconfiança, el nen o el jove necessita al seu costat un generador constant de seguretat que li reafirmi una i altra vegada la confiança en ell mateix.