Objectius: 5 - Generador d'autoestima

                 Generador d’autoestima

                 “Possunt quia posse videntur”

                Una actitud important per tot educador és la de plantejar-se inculcar i desenvolupar el sentiment d’autoestima, la confiança i el sentiment de competència en la persona que es vol ajudar.

                Fomentar l’autoestima ha de ser una constant en l’acció educativa de pares i mestres. Un dels seus primers esforços han d’anar  dirigits a que el fill o l’alumne aprengui a ajudar-se a ell mateix. I això serà possible quan aquest estigui convençut que pot, si té fundades esperances d’èxit, si creu en ell mateix i en les seves possibilitats. D’aquí la cita del poeta Virgili amb que començàvem: “poden, perquè els sembla que poden”. Però per animar aquesta autoconfiança, el nen o el jove necessita al seu costat un generador constant de seguretat que li reafirmi una i altra vegada la confiança en ell mateix.

                Per generar autoconfiança l’educador, pare o mestre, ha de tenir confiança en el seu fill o alumne. Ha de fer una aposta positiva a favor d’ell. L’educador està obligat a ser positiu..., a ser optimista! I això no vol dir ser il•lús o ingenu, fent la realitat de color de rosa, sinó que vol dir ajudar-lo a intentar millorar en algun aspecte transmetent la confiança que pot fer-ho.

                No es tracta, però, de fer volar coloms o de faltar a la realitat. S’ha de destacar allò de positiu que té qualsevol persona, afavorint un clima de llibertat, ajudant-lo a conèixer-se millor i motivant-lo per superar amb paciència i il•lusió les mancances que pot tenir. En el grau en que la seva autoimatge sigui ajustada i positiva, l’educand estarà en situació de superar amb èxit la seva lluita personal de cada dia.

                En l’adolescència és especialment important tenir-ho present. Els canvis que tenen lloc de manera accelerada en aquesta etapa, els pot portar fàcilment a certes crisis d’identitat que es posen de manifest en el seu autoconcepte i autoestima. Haurem d’ajudar-los perquè no passin de l’eufòria excessiva en les seves possibilitats a la decepció o desengany més profund i estèril.

                Autoestima no vol dir sobrevalorar-se. Vol dir conèixer-se tal com un és, acceptar-se i partint d’aquí, il•lusionar-se en progressar i millorar sense neguits però amb constància. L’autoestima no és una actitud de vanitat estèril sinó d’acceptació positiva de la realitat que porta a l’acció confiada i il•lusionada per progressar.

Els professors o mestres que porten temps en la tasca educativa contemplen, amb alegria, casos d’alumnes que amb el pas dels anys aconsegueixen fites que semblaven impossibles o molt difícils. Aleshores pensen: “Amb el que li costaven a primària les matemàtiques” o “Encara recordo la feinada que ens va donar...” o coses per l’estil en les que fàcilment s’hi detecten un ben entès orgull per haver-hi contribuït i el record més entranyable.

      
          Si busquessin les causes d’aquests casos trobarien en el punt de partença un ajustat i positiu autoconcepte i una adequada autoestima en l’alumne protagonista, que li ha permès, amb constància i confiança en les seves possibilitats, assolir aquella fita. I al seu costat, segurament, un pare o mestre que li va saber transmetre, en el seu moment, la seguretat que podia. Al seu costat: un generador d’autoestima.