Converses de sobretaula

                        To humà Entenem per to humà tot un seguit de petites coses i detalls en algunes virtuts que fan agradable el tracte i pressuposen el respecte en les relacions amb els altres. Inclou diversos aspectes com la cordialitat, la amabilitat, el bon gust en la parla i en els temes de conversa, la manera digne de presentar-se i de vestir, la manera de comportar-se a la taula i en el joc, detalls de petits serveis, detalls de senzillesa i naturalitat, el tenir cura de les coses materials, etc. És quelcom que s’aprèn fonamentalment en l’àmbit familiar, però s’aprecia i agraeix quan està present en altres ambients com a l’escola, en el treball, en l’esbarjo, en l’esport,... fins i tot pel carrer, en els llocs públics, en els comerços, en les relacions de veïnatge... Ambients en els que no sempre es viuen aquests detalls de to humà i que es troben a faltar. Ambients en els que sovint dominen les cares lla...

Un petit detall: la puntualitat. Quan parlem de detalls estem parlant, de fet, d’amor. La vida familiar ens exigirà, a vegades, deures molt seriosos que suposaran sacrificis importants, però normalment serà en els petits detalls de la vida quotidiana on demostrarem el nostre amor a la família, i així ho hem d’ensenyar als fills. Algunes coses poden semblar que no tenen gaire importància, perquè fer-les no suposen un gran esforç, però, no obstant això, si falten o no es viuen, es nota. Algunes, només obrint la porta d’una llar, altres no són tan evidents, però la seva absència o infravaloració provoca problemes constants. Entre aquestes últimes podem considerar el detall de la puntualitat: la cortesia dels reis, com algú l’ha anomenat.

Vint-i-set batalles importants Perquè els fills adquireixin hàbits bons és important començar ben aviat, de ben petits i aprofitar les moltes ocasions de la vida diària. Detalls petits que exigits amb constància, permetran l’adquisició de l’ordre, fortalesa, laboriositat, generositat, esperit de servei, diligència, responsabilitat,... que representaran un suport bàsic de la seva educació. No hi altra manera, o ho fem així o no ho els adquiriran. Per no quedar-nos en la teoria, dono una relació de quins podrien ser. Que ningú esperi res de nou. Són les coses de sempre, que, si ens les proposem de debò, poden servir per la seva formació. És senzill però no és fàcil perquè exigeix constància i, moltes vegades, anar al davant amb l’exemple. Som-hi doncs:

Un petit detall: la gratitud Em van explicar una mena d’acudit en el qual un home casat, havent sentit parlar dels petits detalls i sent conscient de les seves pròpies mancances amb la seva esposa, va decidir compensar-les i, plegant un dia molt aviat del treball, es va presentar a casa seva amb un ram de flors, una botella de cava i una capsa de bombons per donar una agradable sorpresa a la seva dona. En obrir aquesta la porta va exclamar. “El que em faltava! El petit no ha parat de plorar amb tot el dia, se m’ha espatllat la rentadora, ha arribat la factura del gas del mes passat, i ara, tu, arribes borratxo, abans d’hora, i sense que hagi acabat la feina de casa”.             Això és el que passa quan aquests detalls extraordinaris estan completament desvinculats de la nostra actuació diària.   En l’aspecte que volem tractar, si són oportuns, són molt bons, però no més que els de cada dia. Ens volem referir als ...

“Compte amb els baobabs!” Demà, pot ser tard! Com haureu endevinat, el títol, les cites que faig servir i, fins i tot, les imatges, són tretes del llibre “Le petit Prince” de Saint-Exupéry. Concretament del capítol 5, on el petit príncep explica el drama dels baobabs del seu petit planeta. Ens poden servir per recordar que en educació més val prevenir que arribar tard. La pedagogia moderna posa cada cop més de manifest la importància d’avançar l’esforç educatiu als primer anys. Del que fem amb els nens dependrà, en gran mesura, el seu futur de grans.

Un petit detall: l’alegria Menysprear els petits detalls que fan possible i agradable la convivència, al•legant que s’està per coses més importants, és no conèixer la naturalesa humana. Si volem millorar la nostra vida familiar haurem, potser, de revisar actituds fonamentals, però si no les concretem en detalls senzills i fàcils de dur a terme, les nostres intencions poden quedar-se en no-res. No hem de desestimar aquests petits detalls de la llar que seran els que amb perseverança ens donaran l’ambient que desitgem. “No és a cops de martell, sinó per la dansa de l’aigua que esdevenen perfectes els palets de riera”, diu el poeta. Detalls de cortesia, de gratitud... d’alegria.

Un petit detall: la cortesia En la vida d’una llar hi ha tot un reguitzell de petits detalls de convivència que potser, per petits, no els valorem suficientment però que són com l’oli que lubrica l’engranatge d’una màquina, permetent que aquesta funcioni sense sorolls ni entrebancs. Actuen de manera semblant, fent que en la convivència diària regni l`harmonia que facilita la funció educativa de la família. Un d’ells és la cortesia o delicadesa en el tracte. Amb ella demostrem l’atenció, respecte o afecte que tenim cap els altres. Tothom té dret a la nostra consideració i manifestar-la crea una atmosfera de confiança i respecte que condiciona, de manera important les relacions entre les persones.