Virtuts: 8 - Un petit detall: la gratitud


Un petit detall: la gratitud


Em van explicar una mena d’acudit en el qual un home casat, havent sentit parlar dels petits detalls i sent conscient de les seves pròpies mancances amb la seva esposa, va decidir compensar-les i, plegant un dia molt aviat del treball, es va presentar a casa seva amb un ram de flors, una botella de cava i una capsa de bombons per donar una agradable sorpresa a la seva dona. En obrir aquesta la porta va exclamar. “El que em faltava! El petit no ha parat de plorar amb tot el dia, se m’ha espatllat la rentadora, ha arribat la factura del gas del mes passat, i ara, tu, arribes borratxo, abans d’hora, i sense que hagi acabat la feina de casa”.

            Això és el que passa quan aquests detalls extraordinaris estan completament desvinculats de la nostra actuació diària.  En l’aspecte que volem tractar, si són oportuns, són molt bons, però no més que els de cada dia. Ens volem referir als petits detalls de la gratitud.

            La gratitud és aquell sentiment pel qual ens considerem obligats a estimar el benefici o favor que ens han fet, o ens han volgut fer, i a correspondre a ell d’alguna manera. La gratitud constitueix un eficaç vincle entre els homes i revela amb bastant exactitud la qualitat interior d’una persona. La gratitud exigeix una capacitat especial per apreciar els favors i petits serveis que els altres ens fan. En la mesura que desenrotllem la capacitat per apreciar-ho, notarem que el nombre de persones que ens fan algun benefici augmenta sorprenentment, perquè la convivència humana està plena d’aquests petits o grans serveis mutus. Aquesta capacitat està renyida amb la supèrbia. El superb és incapaç d’agrair res, sempre creu que tot li és degut o bé perquè ho ha pagat o perquè era obligació dels altres el fer-ho.

            Hem de fer veure als nostres fills la quantitat de serveis que rebem des de fora de la llar: el diari que tenim a les nostre mans al matí perquè hi han estat treballant tota la nit anterior, la botiga que està oberta a les hores que podem anar a comprar, els serveis públics que funcionen nits, diumenges i festius... i tantes coses! Eixamplarem, així, la seva capacitat de ser agraïts.

               En la nostra llar hem de tenir cura dels detalls que afecten a la gratitud. En una família cadascun rep alguna cosa dels altres: un consell, una ensenyança, una ajuda, un favor, una paraula amable o graciosa amb que s’ha dissipat un moment de mal humor, les alegries que es comparteixen, el menjar que està a l’hora en punt, la roba neta i planxada, algú ha tancat les finestres perquè no entri el fred, s’han complert els encàrrecs, tots han col•laborat en l’ordre de la casa, la petita sorpresa que el pare ha portat al vespre... La millor manera que els fills s’adonin que hi ha moltes coses que es fan en una llar i, per tant, per agrair-les, és posar-los a fer alguna cosa pels altres des de ben petits. El que no fa mai res, acaba creient que no hi ha res per a fer.

            Un cop ens hem adonat dels favors que rebem, ens hem de posar a correspondre. Per correspondre, hi ha un petit detall que es concreta en una paraula: gràcies. Hauríem de fer-la servir molt. Hauríem d’ensenyar a donar gràcies per tot. Quan el petit demana aigua a taula i el pare l’hi dóna, aquest li pregunta: què és diu? La germana gran li recorda: la paraula màgica! El petit acaba murmurant tímidament: gràcies! I així una vegada i una altra, fins que s’adquireix l’hàbit de dir: gràcies! I no solament de dir, sinó de sentir l’agraïment que portarà a correspondre, fent tots aquells petits serveis o favors que en una llar són necessaris que ens fem uns als altres.

          D’aquesta manera aixecarem, segur, el nivell de convivència a la nostra llar. Al contrari que en el cas de l’acudit en el que començàvem, no s’hauran de rectificar grans mancances, la qual cosa no vol dir que, de tant en tant, tinguem un detall de gratitud extraordinari, una sorpresa! Detalls que no estaran desvinculats del clima de gratitud mútua que hem procurat viure en la família. Detalls de gratitud que ensenyarem, també, a fer-los extensius amb els de fora de casa, amb motiu d’algun servei rebut o d’algun favor o atenció.
           
 No oblideu aquests petits detalls de convivència...  gràcies!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar