Converses de sobretaula

Com millorar la comunicació amb els fills?           Si estimar els fills és important per la seva educació, també ho és conèixer-los, perquè no s’estima allò que no es coneix, i per conèixer-los cal tractar-los. D’aquí es dedueix la importància de la comunicació i el diàleg entre pares i fills dins l’àmbit de la família.          Una anècdota pot servir per trobar la manera de millorar la comunicació. La vaig sentir explicar, ja fa temps, als mateixos protagonistes.         

         Escola de treball     Si la família és l’àmbit vital per excel·lència, també ho és per ensenyar a treballar. És la millor escola de treball.    Tinc la convicció de que gran part dels problemes que els adults troben en la realització del seu treball, ve de molt més enrere del que suposen. De la primera infància i de l’adolescència, i en gran part a través del exemple rebut en la seva pròpia família, en primer terme, i de l’escola, en segon.          L’esperit de servei que es viu espontàniament en una família, la distribució d’encàrrecs, el sentir la llar com cosa de tots i no com un hotel on es va a menjar i dormir sense cap obligació, l’exemple dels pares en el treball dins i fora de casa, la valoració positiva que se’n fa d’ell, les virtuts que s’han exercitat des de petits, influeixen de manera important en com es plantejarà una persona el treball de gran.         

Llibertat: renúncia i compromís Un pare m’explicava la seva intervenció davant una viscuda situació familiar. Un fill seu, de quinze anys, va demanar-li unes sabatilles esportives, d’aquestes de marca que tenen un cost de bastants euros. El pare hagués pogut contestar senzillament que no, incidint, potser, en l’educació de la sobrietat o l’obediència, o hagués pogut contestar que si, amb el que no hagués educat probablement res. Però no va fer ni una cosa ni l’altra. Era a finals de juny i va proposar-li que treballés durant el mes de juliol en una feineta eventual que li proporcionaria els diners suficients per cobrir aquella despesa. Va treballar matins i tardes i en acabar el mes va cobrar més del doble del que costaven.          El pare en arribar en aquest punt, em va fer la pregunta: “A veure si saps de quin preu es va comprar el meu noi les sabatilles esportives?”. Ho vaig   endevinar a la primera i segur que vosaltres també: se les va comprar d’un preu notablement i

   Estem preparats? La Mafalda es dirigeix al seu germà, mig plorós per alguna negativa dels seus pares, i referint-se a ells li diu: “Però Guille, pensa que aquesta bona gent abans d’educar-nos a nosaltres, no havia educat mai a ningú. Venim a ser els seus fillets d’Índies. Que li farem?”          És cert, els pares estrenem la nostra professió com a pares, amb els nostres fills.         En una altra ocasió la simpàtica Mafalda, davant la clàssica argumentació d’una ordre: “perquè soc la teva mare”, respon cridant: “si és qüestió de títols, jo soc la teva filla, i ens varem graduar el mateix dia, o no?”