Converses de sobretaula

Els petits drames familiars        En el sí d’una família normal, hi ha tota una sèrie de petits esdeveniments que poden torbar la pau familiar si no se saben prendre amb l’actitud adequada. Petits problemes de la convivència diària als que hem de mirar de posar solucions perquè no es repeteixin sovint, però que no es poden evitar mai del tot. Posarem alguns exemples.        Algunes coses, no se sap perquè, tenen una tendència natural a amagar-se o desaparèixer quan més les necessites, i quant no, sembla que et mirin descaradament com provocant-te. Les tisores, per exemple. Les utilitzen tots els membres de la família. Uns, retallen fotografies d’alguna revista per als treballs d’història o geografia i et poden deixar l’últim número ple de forats que t’impedeixen llegir l’article que t’interessa. Altres les utilitzen per als seus primers treballs de costura. El petit retalla lletres que enganxa a la seva llibreta d’activitats. La mare cus. I les tisores tenen el seu lloc però

Per educar: optimisme          S’ha dit que l’optimisme és aquell estat d’ànim que ens fa dir que una ampolla està mig plena i el pessimisme que està mig buida. Això seria definir-los, només, com una manera de veure la realitat. Uns, els optimistes, de color de rosa, els altres, els pessimistes, de color negre Em sembla que com actituds són més que això i per explicar-ho posarem un exemple ben simple.          Suposem que un matí de diumenge està plovent a bots i barrals. Un pare de família davant la situació convoca els seus fills i els diu: “No podem sortir a passejar en bicicleta tal com havíem previst, però com que em sembla que aviat sortirà el sol, esperarem i aleshores sortirem”. Un segon pare de família davant la mateixa situació els diu: “Com que no podem sortir perquè plou, ens quedarem a casa i jugarem tots plegats a aquell joc de taula tant divertit”. Quin dels dos és l’optimista? El primer, no. És simplement il·lús o ingenu, està falsificant la realitat o intentant