Educar: 3 - Els petits drames familiars

Els petits drames familiars

       En el sí d’una família normal, hi ha tota una sèrie de petits esdeveniments que poden torbar la pau familiar si no se saben prendre amb l’actitud adequada. Petits problemes de la convivència diària als que hem de mirar de posar solucions perquè no es repeteixin sovint, però que no es poden evitar mai del tot. Posarem alguns exemples.

       Algunes coses, no se sap perquè, tenen una tendència natural a amagar-se o desaparèixer quan més les necessites, i quant no, sembla que et mirin descaradament com provocant-te. Les tisores, per exemple. Les utilitzen tots els membres de la família. Uns, retallen fotografies d’alguna revista per als treballs d’història o geografia i et poden deixar l’últim número ple de forats que t’impedeixen llegir l’article que t’interessa. Altres les utilitzen per als seus primers treballs de costura. El petit retalla lletres que enganxa a la seva llibreta d’activitats. La mare cus. I les tisores tenen el seu lloc però, a vegades, quan les vas a buscar no hi són, ni les té ningú, ni ningú no en sap res: s’han amagat. I no solament passa amb les tisores sinó també amb altres coses: el talla-ungles, el tornavís, l’esparadrap, la cinta aïllant, el bolígraf que ha d’estar al costat del telèfon per prendre notes, la revista del diumenge que no es va poder acabar de llegir... tenen el seu lloc, però, a vegades, no hi són. I això posa molt nerviós al pare, o a la mare, i pot significar l’inici d’un petit drama familiar.

       Els nens saben que no han de jugar a pilota ni a l’habitació, ni al passadís, ni enlloc de casa, però de tant en tant ho fan. I embruten la casa. I es trenquen coses: aquell gerro que només li faltava un any per celebrar les noces d’argent amb nosaltres, la figureta que ens va regalar l’avia, que ha contemplat impertèrrita (la figureta em refereixo) i durant molts anys com li passaven per davant nens i nenes corrent, saltant, ballant... fins que un dia, ella tota sola sense que la toqui ningú, cau i es trenca, i ha de ser substituïda per una altra, més modesta (ja guanyarà valor amb els anys) que estarà a ser destinada a ser la figureta de l’avia d’una futura llar.

       I quan es trenca alguna cosa, alguna cosa es trenca també en l’equilibri emocional del pare o de la mare i pot significar l’inici d’un altre petit drama familiar.

      I els germans discuteixen i es barallen. I, a vegades, les habitacions no es deixen prou endreçades. I arriben les notes de l’escola. I tantes i tantes coses que formen part de la vida de qualsevol família: petits drames familiars que no podrem evitar completament i que hem de procurar de no convertir en tragèdies.

        Algunes mares sembla que tinguin vocació frustrada o tardana d’heroïna de tragèdia o de diva d’òpera wagneriana. Els pares, a vegades, traiem el “rambo” que portem tots dins i podem organitzar un daltabaix tant o més espectacular que el de la pel•lícula. I convertim el drama en tragèdia, i les tragèdies no són bones. No són bones perquè acaben malament, perquè encongeixen el cor, i perquè deixen un gust amarg durant un cert temps.
      
El pitjor que pot passar és que els pares estiguin amargats. Si esteu amargats i aïrats amb els vostres fills esteu en situació d’incapacitat per educar-los.
   L’educació no és un combat, no és una guerra de pares contra fills. A la llar no poden haver ni vencedors ni vençuts. No tenim dret a perdre el nostre control. Res com la falta de domini, els nervis i la còlera ens faran perdre l’autoritat i el prestigi.

       Una mica de bon humor i una bona dosi de paciència per no convertir en tragèdia el que són només petits drames familiars i fer participar els fills en intentar trobar solucions, entre tots, als petits o grans problemes de la llar.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar