Converses de sobretaula

            Horari familiar             Va passar no fa gaire. Un amic anà a fer un encàrrec a casa d’un conegut seu un migdia de diumenge, passades les dotze. El va sorprendre que el rebessin amb una certa prevenció. El van fer passar, precipitadament, cap un racó del pis on estaven tancats els seus fills més petits, mig avorrits. Parlaven en veu baixa i cautelosament. “Us passa alguna cosa? Teniu algun malalt?” – els va preguntar. “No, és que el noi gran s’ha ficat al llit molt tard i encara està dormint.” – va ser la seva resposta.             Si això era pràctica habitual aquests pares s’equivocaven. Si el fill gran havia pres la decisió de portar un horari diferent al familiar, potser era tard, si tan gran era, per fer-lo entrar en raó, però, el que no podia ser és que els pares adeqüessin els costums de la família per recolzar-lo.

Una tasca difícil i delicada            Els pares, amb l’educació dels fills tenim encomanada una tasca difícil i delicada.             És una tasca difícil perquè el nen/a és un terreny disposat tant per al bé com per al mal. En ell, com en tota persona, existeixen tendències dolentes que és necessari neutralitzar, i altres de bones, que cal descobrir, sostenir i animar.             És una tasca difícil perquè no es realitza sovint en les millors condicions. Els horaris de treball fora de casa, les poques ajudes de que es disposa, l’espai reduït, moltes vegades, de les llars, compliquen les coses i no donen ni el temps ni la calma necessaris per pensar en els problemes educatius que van apareixent sense haver-los previst.