Converses de sobretaula

De mare,   només n’hi ha una. La Mafalda es dirigeix a un venedor ambulant que ha trucat a la porta i ha preguntat per la seva mare: “Quina mare?... la que em fa menjar la sopa, la que em pentina, la que em renya, la que em ve a buscar a l’escola, la que em fa fer els deures, la que m’envia al llit a dormir, la que m’acarona… Quina?” – li etziba al pobre venedor que fuig espantat davant l’allau de diferents clientes.             “Qui era” – li pregunta la mare, que no ha deixat de traginar a la cuina.             “Un que encara es creia allò que de mare només n’hi ha una” – respon la Mafalda, somrient maliciosament. L’humor de Mafalda permet presentar una mostra de la gran varietat de tasques que la mare té encomanades. Tasques que van acompanyades de diferents estats d’ànim, des de la fermesa més exigent fins la tendresa més suau.

Rosa roja d’abril Ahir, vint-i-set d’abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat, vaig veure com, a prop de la meva finestra, esclatava, a la llum del matí, una rosa d’una tonalitat especialment roja, de color de la sang. Em va venir a la memòria un conte de l’escriptor Oscar Wilde, que havia llegit feia molt de temps. Es titula “El rossinyol i la rosa”. El protagonista és un ocell, un petit rossinyol que té el niu davant la finestra d’un home que es creu poeta i que es desdenyat per la dona dels seus somnis. El rossinyol, a distància, sense que ho sàpiga el pobre poeta, s’ha fet amic seu i escolta entristit les seves penes.

Un bon llibre val més que mil imatges Dues raons ens fan canviar la dita: “una imatge val més que mil paraules”, per la que dóna títol a aquestes línies. La primera, perquè la lectura implica un seguit d’aspectes positius en el desenvolupament de la personalitat que són importants. La segona perquè avui, immersos com estem en la cultura de la imatge i el so, hi ha una substitució alarmant de l’hàbit de lectura pel de veure la televisió, que exigeix una campanya seriosa a favor del llibre. La lectura promou en els seus addictes unes actituds determinades. El lector de llibres exercita l’esperit de descobridor sabent trobar el de valuós que hi ha en el que han escrit altres. És un aventurer que sap ficar-se en el món i les idees d’una altra persona, l’autor, valorant-les i acceptant-les si cal.

Vull que sigui feliç! I el nen va dir: -Vull que em compris unes llaminadures. Que siguin aquelles, les de la bossa gran de colors. I el nen va dir:             -Vull un cotxe teledirigit, el més gros i que tingui  botzina i llums. I el noi va dir: -Aquest dissabte no aniré al partit dels jocs escolars, perquè aniré a esquiar amb els pares d’una amic que m`ha invitat. I el noi va dir:             -Vull una moto per anar a l’Institut i pels caps de setmana. I la mare va dir:             -Si vol aquests caramels, els hi compro. Vull que sigui feliç! I el padrí va dir:             -Li compraré el millor cotxe que trobi perquè estigui ben content. I la mare va dir: -Si vol anar a esquiar, trucaré a l’entrenador de l’equip i li diré que està malalt. I el pare va dir: -Si vol una moto, la tindrà. Ha aprovat el curs i s’ho mereix. Jo no la vaig poder tenir, però vull que no li falti res. Que sigui feliç!