Actituds: 5 - Vull que sigui feliç!

Escrita per -
Vull que sigui feliç!


I el nen va dir:
-Vull que em compris unes llaminadures. Que siguin aquelles, les de la bossa gran de colors.
I el nen va dir:
            -Vull un cotxe teledirigit, el més gros i que tingui botzina i llums.
I el noi va dir:
-Aquest dissabte no aniré al partit dels jocs escolars, perquè aniré a esquiar amb els pares d’una amic que m`ha invitat.
I el noi va dir:
            -Vull una moto per anar a l’Institut i pels caps de setmana.

I la mare va dir:
            -Si vol aquests caramels, els hi compro. Vull que sigui feliç!
I el padrí va dir:
            -Li compraré el millor cotxe que trobi perquè estigui ben content.
I la mare va dir:
-Si vol anar a esquiar, trucaré a l’entrenador de l’equip i li diré que està malalt.
I el pare va dir:
-Si vol una moto, la tindrà. Ha aprovat el curs i s’ho mereix. Jo no la vaig poder tenir, però vull que no li falti res. Que sigui feliç!

I el que escriu es pregunta:
-Quan el nen, el noi, es faci gran...
-Quan es converteixi en home...
-Quan vegi que no tot el que desitja es pot fer realitat...
-Quan comprengui que no és el centre de l’univers... ni tant sols el rei de la casa.
-Quan vegi que cal esforçar-se,... lluitar,... treballar,... patir,... comprometre’s,...

Aleshores, el que escriu es pregunta:
            -Serà feliç?

I encara més:
            -Serà capaç de fer feliç els altres?


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet