Històries de Betlem
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_qloL8SNBmXnnvE4XCV7sz9INcucKsDlPjc4U-AzxlGGLcUlZTLPJzNpkfV0rul4rINvChpngrRlXpjgCFbHl_k5epRabWE9caKftG3yNIKRTcKKcrmE9TgFytShKXbGSGeQjxJYHsEo/s320/belen3.png)
Judit -Judit!! Vols fer el favor d’entrar? M’has d’ajudar a la cuina!! La Judit estava repenjada a la balconada de casa seva mirant com passaven els forasters. Ja feia uns quants dies que arribava molta gent a Betlem. Es tenien que censar i venien de tot arreu. No havia sentit els crits de la mare perquè estava distreta veient la gent que anava d’un cantó a un altre. Els ha vist arribar, es feien veure entremig de tanta gent. Era una parella jove, l’home tirava de l’ase i ella anava asseguda dalt de l’animal. Estava embarassada! “Que maca la noia! Quina bona parella fan!”- pensa la Judit. Quan han passat per sota d’on estava, la noia ha aixecat el cap i l’ha saludat amb un somriure. No ha sabut reaccionar, s`ha quedat com un estaquirot impactada per la mirada i el somriure d’aquella noia. Han desaparegut a la primera cantonada. Sense pensar-ho, ha entrat a casa corrent, ha fet un petó a la mare que venia disposada a renyar-la, ha baixat les escales i ha so