Família: 19 - Bon Nadal!
Bon Nadal!
El Nadal és per a la família una
font inesgotable d’ensenyances que hem de saber valorar i aprofitar. Per als
cristians el pessebre no és un objecte decoratiu en les nostres llars o una
joguina per als infants, sinó un lloc privilegiat on podem aprendre la
senzillesa, la humilitat, el despreniment, l’entrega, l’alegria, la
generositat, la pau, l’estimació profunda. Tots ells, aspectes imprescindibles
perquè l’àmbit familiar exerceixi la fonamental tasca educativa que li
correspon.
Però el Nadal es repeteix cada
any amb algunes característiques semblants a les que succeïren fa uns dos mils
anys. Llavors, no va haver-hi lloc per al naixement del nen Jesús ni a les
cases de Betlem ni a la posada on Josep va anar a demanar refugi. Avui, pot ser
que també en algunes llars, plenes d’arbres lluminosos, de papa-noels, de tions
i de serpentines de purpurina, no hi hagi tampoc un lloc per al veritable
Nadal.
El gran protagonista del Nadal ja
va haver de refugiar-se una vegada en el pessebre d’una establia. Pot ser que
continuem obligant-lo a amagar-se en un lloc on serà difícil que el trobem. Pot
ser, també, que perdem el Nadal entre les compres dels grans magatzems, entre
els torrons, les neules, el cava i entre la publicitat televisiva, cada cop més
sofisticada de joguines i perfums. I com fa dos mil anys, el Nadal està on
menys s’espera que pugui estar.
Si llavors, només dues classes de
persones van arribar a adorar al nen Jesús: els pastors i els reis mags; els
senzills i els doctes; aquells que sabien que no sabien res i aquells que
sabien que no ho sabien tot; aquells que no tenien res i aquells que van estar
disposats a deixar-ho tot; de la mateixa manera, avui, no es pot trobar el nen
Jesús, Déu fet home, des de l’orgull i la supèrbia, des del consumisme boig o
l’egoisme.
Hem de celebrar el Nadal com el
varen celebrar Josep i Maria, els pastors i els reis mags: tenint un lloc per a
Ell en el nostre cor.
Hem de celebrar el Nadal
recordant que celebrar no vol dir necessàriament consumir, que regalar no és
sempre comprar i que estar alegres no implica preparar el terreny amb unes
quantes copes de cava.
A la nostra llar col·locarem el
pessebre en un lloc preferent on hi estiguem sovint. El prepararem amb un
afecte el més semblant possible a com Sant Josep deuria arreglar l’estable
perquè la verge Maria s’hi trobés còmoda dins la precarietat dels mitjans. Al
seu costat hi passarem estones fent companyia a la Sagrada Família. Cantarem
plegats davant el pessebre aquelles nadales entranyables que vam aprendre de petits.
Resarem i ensenyarem a resar amb el que diuen.
Adornarem la casa, amb la col·laboració
de tots. Tindrem presents els més necessitats, farem i ensenyarem a fer alguna
cosa per a ells que comporti despreniment i dedicació. La nostra alegria tindrà
les seves arrels en la pau, la generositat i l’estimació sincera.
Aprofitarem els dies que tinguem
lliures per estar en família, per assistir plegats a aquelles manifestacions
tradicionals que ens apropen al Nadal. Procurarem visitar familiars més
distants i farem arribar als nostres amics i coneguts la nostra felicitació
sincera.
D’aquesta manera tindrem un...
Bon Nadal!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada