Converses de sobretaula

Obeir a la primera “Obeir a la primera” és una consigna que utilitzen molts pares per tal d’incidir en l’obediència prompta dels seus fills petits i educar, així, aquesta virtut. Em serveix de títol per parlar de l’obediència. Tinc la sensació que parlar de la virtut de l’obediència no està de moda. A diferència d’altres virtuts que si ho estan: la sinceritat, la justícia, la responsabilitat,... l’obediència travessa una certa crisi de popularitat. Per alguns suposa la limitació de la llibertat, de la iniciativa, de la creativitat. Per altres, obeir és sotmetre’s a la voluntat d’un altre i això significa perdre la pròpia personalitat. Aquests dubtes han portat a que alguns pares afluixin en la seva exigència i permetin coses als seus fills que abans potser no es toleraven. I els nens són més desobedients. És una característica clara que es constata sovint en l’entorn familiar, escolar, social, ...

Una nova epidèmia Se m’ha posat la pell de gallina en llegir aquesta notícia en una revista: “Alerta tots els pares! S’apropa una nova epidèmia, tingueu molt de compte amb tots els nens, les probabilitats de contagi són altíssimes! No es tracta de polls al cap, sinó d’una cosa que pot ser molt més greu i amb unes conseqüències pitjors a llarg termini i, en alguns casos, fins i tot irreversibles. Es tracta, segons un article publicat per la revista de l’Acadèmia de Pediatra, d’un fenomen que devasta alguns territoris occidentals i corre el perill d’estendre’s. És la síndrome de l’emperador.” Sembla que és la conseqüència d’una epidèmia anterior mal curada, potser per no haver-ne donat tota la importància que es mereixia: la síndrome del nen mimat. Al no posar-ne tots el mitjans necessaris per eradicar-la , ha anat evolucionant, agreujant-se els seus efectes fins a límits impensables en un primer moment, de manera que els pares dels fills que pateixen aquesta nova epi