Converses de sobretaula

  El mirall i la finestra Un dia un mirall i una finestra van tenir el següent diàleg: -Quan algú es posa davant meu, es pot veure tal com és - deia el mirall. -Quan algú es posa davant meu, pot veure el que hi ha al món - replicà la finestra. -És més important la meva missió - va dir el mirall – a qui es posa davant meu, li facilito que pugui mirar-se i contemplar-se totes les   vegades que vulgui. -Jo li ofereixo molt més – va dir la finestra – pot veure a través meu el que passa fora, al carrer. Allò que no canvia: els arbres, les muntanyes,... i allò que canvia: els homes que passen, les flors,...

Vull que sigui feliç! I el nen va dir: -Vull que em compris unes llaminadures. Que siguin aquelles, les de la bossa gran de colors. I el nen va dir:             -Vull un cotxe teledirigit, el més gros i que tingui  botzina i llums. I el noi va dir: -Aquest dissabte no aniré al partit dels jocs escolars, perquè aniré a esquiar amb els pares d’una amic que m`ha invitat. I el noi va dir:             -Vull una moto per anar a l’Institut i pels caps de setmana. I la mare va dir:             -Si vol aquests caramels, els hi compro. Vull que sigui feliç! I el padrí va dir:             -Li compraré el millor cotxe que trobi perquè estigui ben content. I la mare va dir: -Si vol anar a esquiar, trucaré a l’entrenador d...

Qüestió de prioritats             Em vaig trobar un amic que feia temps no veia i parlant de la seva vida, de la família, dels fills i de les seves coses, em deia:             “Quan em vaig casar jugava habitualment a tenis. Quan tenia un partit anava a l’armari i allà havia una bossa d’esport amb un pantaló i una samarreta, blancs i acabats de planxar, uns mitjons… al costat de la bossa un pot de pilotes de les que sabia exactament els partits que havien fet i una raqueta perfectament cordada. Avui, després d’alguns anys, no he perdut les ganes de jugar. Però quan ho faig, més de tard en tard, haig de començar demanant la bossa al fill gran, els pantalons i la samarreta a un altre i comença la busca i captura del pot de les pilotes, i quan el trobo observo que de les quatre, només n’hi ha tres, i una amb senyals evidents d’haver estat utilitzada al frontó. La raque...

     Ensenyar a ser feliç.          Ensenyar ha ser feliç ha de ser un objectiu prioritari dels pares de família. Les persones no neixen felices o infelices, sinó que aprenen a ser-ne. Si bé és cert que, per temperament, cadascú té una diferent predisposició a l’alegria, també ho és que tots haurem d’esforçar-nos per incorporar-la a la nostra personalitat, també quan apareixen les preocupacions o contrarietats. De fet, la felicitat és quelcom que no té una relació directa amb el nombre d’alegries o de penes, depèn més de com s’entén el sentit de la vida.            Repassem algunes actituds que haurem de fomentar a la nostra llar per ensenyar a ser feliç.