Objectius:1-Ensenyar a ser feliç.

     Ensenyar a ser feliç.
        
Ensenyar ha ser feliç ha de ser un objectiu prioritari dels pares de família. Les persones no neixen felices o infelices, sinó que aprenen a ser-ne. Si bé és cert que, per temperament, cadascú té una diferent predisposició a l’alegria, també ho és que tots haurem d’esforçar-nos per incorporar-la a la nostra personalitat, també quan apareixen les preocupacions o contrarietats. De fet, la felicitat és quelcom que no té una relació directa amb el nombre d’alegries o de penes, depèn més de com s’entén el sentit de la vida.  
        
Repassem algunes actituds que haurem de fomentar a la nostra llar per ensenyar a ser feliç.

-         Gaudir amb les coses senzilles i quotidianes, que són presents a la nostra vida: la conversa, el descans, el passeig, la lectura, la naturalesa, l’amistat... Si no trobem la felicitat en aquestes coses, caurem en la recerca desaforada de satisfaccions cada cop més sofisticades que fàcilment condueix a la pèrdua d’equilibri interior.
-         Tenir sentit positiu davant les persones i els esdeveniments, fugint de derrotismes i actituds depriments i sense esperança que condueixen a una visió negativa de la vida. Hem d’ensenyar a trobar allò de positiu que sempre hi ha en les persones que ens envolten i en les situacions que ens trobem.
-         Acceptar les pròpies possibilitats i limitacions sense renunciar a millorar, però sense tenir l’atenció centrada en allò que ens manca, ni amb el que tenen els altres. No perdre el temps en lamentacions i queixes sobre el que ja ha succeït o és irremeiable. Acceptar els fills tal com són i ajudar-los a millorar com a persones.
-         Fer de les nostres ocupacions habituals una font d’alegria. Per ser feliços no hem d’esperar el cap de setmana o les vacances. Hem d’ensenyar que el treball o l’estudi, pels nostres fills en edat escolar, és una expressió de la nostra capacitat i de la nostra aportació a la societat en què vivim. És un àmbit principal en la nostra vida i, per tant, hem de procurar que sigui una font de satisfacció i d’alegria per a nosaltres i per als altres.

-  - Passar-ho bé en família, creant oportunitats per fer-ho junts: festes, celebracions, excursions... No es tracta de fer coses molt especials, sinó de fer “especial” el fet d’estar junts. Simplement veient un vídeo a casa, amb crispetes i refrescos, o fent un pastís casolà per celebrar un aniversari.
   -  Procurar la felicitat als altres, és, potser, la millor fórmula per aconseguir-la. No hem de desestimar, doncs, que els nostres fills participin en activitats d’ajut als més necessitats, que els permetrà, entre altres coses, valorar millor el que tenen. De fet, el secret de la felicitat consisteix més en donar-la que en esperar-la.

Només pot ser feliç sempre, el que sap ser feliç amb tot.

Comentaris

  1. Hola Prof. Rovira si es fácil ser feliz y hacer feliz sobre todo a quien queremos y más como son nuestros hijos ¡que pasa! Entonces, porque esa rebeldía en demostrar su auto-suficiencia y tener comportamientos tan tangenciales con lo que han vivido en casa…
    Javier

    ResponSuprimeix
  2. Hola Josep Mª y todas-todos. A estas horas de ayer aún no se me había llevado la furgo la grúa de Barcelona y no me habían endiñado 195 euros por servicio y multa, casi ná. A estas horas de ayer no había leído el artículo de esta semana pero creo que me costaba menos enseñar a ser feliz. Hoy ya he leído el artículo y ya he soportado la multa. Junto los dos elementos, lectura y pringue; resultado: fills meus, debéis ser felices a pesar de los hijos de su madre que os encontréis yendo por ahí.
    Me gustó mucho el artículo Josep Mª de esta semana; aunque evidente, me recordó qué es lo importante.

    ResponSuprimeix
  3. Espero que aquest comentari es pugui publicar... Això de registrar-se és un pél complicat... Jo de vegades comento al diari MARCA i AS (la voz oficial del enemigo) i és una mica més fàcil. Felicitats Josep Maria pel teu blog i a tu Pepe no sé que et puc dir.. Segur que dissabte pedalejant i quan fem aquella paradeta per cruspir-nos l'entrepà em dius el que penses dels senyors agents de Policia, et quedes ben descansat i seguirem sent feliços.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Converses sobre l'educació dels fills

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.