Virtuts: 1-Educar la voluntat

Educar la voluntat

         Podríem dir que els actes pròpiament humans, racionals i lliures, provenen de la conjunció de la intel·ligència i la voluntat. La primera ens fa saber el que hem de fer. La segona ens ho fa fer, perquè ens dóna l’empenta i la força per fer-ho: ens fa voler fer-ho. Seria una manera senzilla d’explicar-ho.
         Un exemple simple pot servir per esclarir-ho. A les set del matí, quan sona el despertador, sabem que ens hem d’aixecar. Ens ho diu la intel·ligència. Però també sabem que no n’hi ha prou. Necessitem quelcom més. Necessitem d’una força que ens faci aixecar: la voluntat. Sense ella seria inútil la claredat d’idees de la intel·ligència.
         L’educació de la voluntat és molt important i ho és des dels primers anys. Per fer-ho, hem d’aprofitar les múltiples situacions de la vida diària. Els pares hem de tenir clar que eduquem fonamentalment en les coses petites, en els detalls del dia a dia. És on ens juguem l’educació i la felicitat dels nostres fills.
         Per a educar la voluntat, hi ha dues vies d’incidència o dos grans grups d’actuacions. D’una banda l’habituació pràctica, o sigui l’adquisició i reforç d’hàbits operatius bons (virtuts). D’una altra, l’adquisició de criteris morals o sigui la instrucció ètica (valors). Segons les edats serà més important incidir en un o altre d’aquests grups. De petits en el primer, de més grans en el segon.
   
      Seguint amb l’exemple d’abans, quan sona el despertador a les set del matí i sabem que toca aixecar-se, es pot fer perquè s’ha desenvolupat un cert hàbit, de tal manera que quan sona una cosa al nostre costat que fa “riiiiiiing”, es fa un bot al instant. D’això se’n diu diligència i és contrària a la peresa. Però podria ser que el que ens mogui a fer-ho sigui la conveniència moral o les raons que és tinguin en aquell moment. Probablement seran les dues coses que es combinaran per aconseguir-ho.
         Per a l’adquisició i reforç d’hàbits operatius bons és necessària una exigència en el fer. Insistint repetidament i exigint. Es tracta de, mitjançant la repetició d’actes, adquirir una sèrie d’hàbits, que portaran de forma quasi espontània a fer les coses bé. Però no n’hi hauria prou, si ens quedéssim només amb això. Podríem educar només autòmats amb una rutina sense sentit. Per a que l’educació de la voluntat sigui completa s’ha d’incidir en l’educació ètica. S’ha d’ensenyar a voler i estimar el bé per sobre de coses com el plaer, el poder, la comoditat i l’èxit, que no són més que els seus reduccionismes. Ambdós tipus d’actuacions seran necessàries. La segona donarà sentit a la primera, i la primera farà possible la segona, encara que, sovint, es confondran entre si.
         Hitler i Al Capone, per posar exemples extrems, probablement tindrien alguns hàbits de la voluntat ben adquirits: la constància?, la laboriositat?, l’audàcia?, la fortalesa?. Potser si, però és evident que si els tenien no els posaven al servei del bé. Però el cas contrari també es pot donar. No hi ha més trist que voler fer les coses bé, i no ser capaç per falta d’hàbits. Aleshores s’ha perdut la llibertat.
         L’educació de la voluntat no pot esperar. S’ha de començar en els primers anys de vida dels nostres fills. Avui, és especialment important perquè en la nostra cultura es donen alguns trets que ho fan especialment necessari: la possibilitat fàcil de satisfer els desitjos a l’instant, la valoració del plaer com a raó última de viure, la incapacitat de reflexió o aprofundiment que s’estén, la idea que les coses no s’han d’entendre sinó utilitzar,  la possibilitat d’accedir a la possessió fàcil de coses materials... Tot això no ajuda a educar la voluntat i a que aquesta incideixi en el fer, per sobre de la comoditat o del caprici del moment.
         En l’exigència en el dia a dia, en les coses petites i des de ben menuts, estem educant la voluntat. Quan insistim en que es facin el llit, que cuidin l’ordre de les seves coses, que compleixin els encàrrecs que tenen a casa, que demanin les coses per favor, que no menyspreïn el menjar, quan no accedim als seus capricis... i els expliquem les raons per fer-ho, eduquem la voluntat, eduquem les virtuts que donaran seguretat i sentit a la seva vida.
         Una persona, a qui s’ha educat en virtuts, portarà la seva vida i no serà portat. Disposarà d’ell mateix, serà lliure. En cas contrari, si no té voluntat, serà una titella de les circumstàncies, de l’estat d’ànim, arrossegat per qualsevol estímul que el portarà d’un cantó a l’altre. Serà una persona capriciosa, inconstant, voluble, que farà el que li plau i no el que vol, perquè serà incapaç de voler, serà un consentit i un mal criat. En canvi, una persona amb la voluntat educada amb virtuts ben adquirides, governarà la seva vida, serà lliure.
        
        

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Converses sobre l'educació dels fills

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.