Converses de sobretaula

Comprendre els fills Un component que facilitarà l’exercici d’autoritat serà el clima de comprensió amb que li donem suport. La comprensió és una actitud educativa important. Captar els diferents factors que influeixen en l’estat d’ànim o en el comportament d’una persona és absolutament necessari per ajudar-la i aconsellar-la convenientment. Si, per exemple un nen ve de l’escola trist perquè un professor l’ha castigat per copiar en un examen, serà important comprendre la causa real de la seva tristesa. Pot ser que s’hagi adonat que hauria d’haver estudiat en lloc de copiar, o que estigui trist perquè no traurà bona nota, o que l’hagi molestat el ser descobert pel professor, o la burla dels seus companys. Seran raons diferents que exigiran actuacions diferents per qui el vulgui ajudar. En el primer cas s’haurà d’animar a superar el disgust i a estudiar més, i en els altres s’haurà de parlar de responsabilitat, sinceritat o personalitat.

Guanyar-se la confiança La confiança és un element educatiu imprescindible. Entre pares i fills s’aconsegueix si els pares tenen present una sèrie d’actituds que, la majoria, no es poden improvisar quan els fills tenen catorze anys, sinó que s’han d’iniciar abans. Vegem-ne algunes. Buscar punts d’unió. Hem de saber-ne trobar. Aspectes que facilitin la comprensió perquè, sense deixar de ser el que som, pares i fills, ens fan més semblants. Apropar-nos a ells baixant al seu nivell. Quan són petits haurem de llançar-nos per terra per jugar amb ells. Serà important que ho fem. Un pare que sap jugar per terra amb el seu fill de pocs anys sabrà fer alguna cosa semblant quan sigui més gran. Si ho fem serà més a prop nostre. Aquesta actitud no ens traurà autoritat sempre que ho sapiguem fer amb prudència i oportunitat, deixant de banda falses camaraderies que tampoc han d’existir entre pares i fills.

Abaixa el volum de l’artefacte! Aquest és un crit de guerra conegut que gairebé tots els pares de família han fet servir en alguna ocasió. L’artefacte és un equip de música que, en un moment de debilitat, el pare compra, amb el desig de fer feliç la seva filla estimada que ha realitzat la proesa d’aprovar tot el curs a juny. També pot ser una motivació important, ser considerat per uns dies el millor pare del món. El dia que arriba l’equip a casa, ell mateix és qui, amb el manual d’instruccions, va descobrint-li a la seva filla tots els recursos tècnics que l’enginy permet, i aconsellant-li, pobre ingenu, com graduar els comandaments de volum i de greus per apreciar millor els matisos de la música. Aviat, però, es va posant en evidència la diferent manera d’entendre l’ús de l’aparell entre pare i filla.

El conte de la Caputxeta Els pares, per transmetre alguns valors trobem a faltar, de vegades, models o elements de referència adients. Sabem que el millor model per als fills som els mateixos pares i la nostra actitud davant la vida, i que el millor element de referència el troben en el nostre exemple. Però també és cert que hi ha veritables usurpadors d’aquesta tasca que ens correspon prioritàriament a nosaltres, àdhuc dins la nostra mateixa llar. La televisió, els videojocs i l’Internet, per exemple, poden convertir-se en competidors importants. O bé perquè no se’ls dóna prou importància a la seva influència, o bé perquè es té la sensació d’impotència davant d’ells.