Actituds: 4 - Comprendre els fills

Comprendre els fills

Un component que facilitarà l’exercici d’autoritat serà el clima de comprensió amb que li donem suport.

La comprensió és una actitud educativa important. Captar els diferents factors que influeixen en l’estat d’ànim o en el comportament d’una persona és absolutament necessari per ajudar-la i aconsellar-la convenientment.

Si, per exemple un nen ve de l’escola trist perquè un professor l’ha castigat per copiar en un examen, serà important comprendre la causa real de la seva tristesa. Pot ser que s’hagi adonat que hauria d’haver estudiat en lloc de copiar, o que estigui trist perquè no traurà bona nota, o que l’hagi molestat el ser descobert pel professor, o la burla dels seus companys. Seran raons diferents que exigiran actuacions diferents per qui el vulgui ajudar. En el primer cas s’haurà d’animar a superar el disgust i a estudiar més, i en els altres s’haurà de parlar de responsabilitat, sinceritat o personalitat.

Comprendre els fills és desitjar-los ajudar d’acord amb les seves circumstàncies tenint en compte els factors més decisius en cada cas. Requereix l’esforç de posar-se en el seu lloc i d’intentar veure les coses des del seu punt de vista, no per aprovar-lo, sinó per acceptant-lo tal com és, buscar un camí possible de millora. Requereix una actitud oberta cap als fills, pendent de les seves reaccions per intentar saber què els passa.

No sempre serà fàcil. A vegades, a alguna filla adolescent, que es queixa que no l’entenem, ens vindran ganes de dir-li: “Però filla meva, com vols que et comprengui, si ni tan sols tu mateixa et comprens?”. Potser el que hem de fer aleshores és conèixer les diferents etapes educatives i entre elles l’adolescència. Cada edat té les seves pròpies característiques i exigeixen tractaments diferents.

Una altra cosa que hem de tenir en compte són els diferents caràcters dels nostres fills, a vegades molt diferents. Les reaccions, les diferents maneres de sentir una mateixa situació, els motius per fer les coses, poden no tenir res a veure, dependran del caràcter de cadascú i exigiran maneres de fer diferents per part nostra.

Algunes pautes d’actuació poden facilitar el necessari clima de comprensió. Tinguem present, per exemple, les següents:

- Es tracta de mostrar que els hem comprès, no que els hem enjudiciat. Per tant, haurem d’evitar expressions valoratives sobre la seva persona.

- Es tracta d’ajudar-los a resoldre problemes: Per tant haurem d’evitar plantejaments massa predeterminats. És millor dir: “Anem a veure que podem fer per resoldre-ho” que no pas “Això és el que has de fer per resoldre-ho”.

- Farà falta temps i condicions adequades per mostrar afecte i atenció, per demostrar que ens importen molt. A vegades haurem de sortir de casa per donar un passeig o buscar el moment i el lloc adequats per atendre’ls.

- Ens equivocaríem si els féssim pensar que estem per sobre del seu problema: que no ens ha passat o no ens pot passar mai. Això seria una actitud de superioritat que demostraria una incapacitat total de comprensió.

Pensem que el sol fet de sentir-se comprès és ja, per qualsevol persona i per als nostres fills també, una ajuda suficientment important.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar