Actituds: 4 - Comprendre els fills

Escrita per -
Comprendre els fills

Un component que facilitarà l’exercici d’autoritat serà el clima de comprensió amb que li donem suport.

La comprensió és una actitud educativa important. Captar els diferents factors que influeixen en l’estat d’ànim o en el comportament d’una persona és absolutament necessari per ajudar-la i aconsellar-la convenientment.

Si, per exemple un nen ve de l’escola trist perquè un professor l’ha castigat per copiar en un examen, serà important comprendre la causa real de la seva tristesa. Pot ser que s’hagi adonat que hauria d’haver estudiat en lloc de copiar, o que estigui trist perquè no traurà bona nota, o que l’hagi molestat el ser descobert pel professor, o la burla dels seus companys. Seran raons diferents que exigiran actuacions diferents per qui el vulgui ajudar. En el primer cas s’haurà d’animar a superar el disgust i a estudiar més, i en els altres s’haurà de parlar de responsabilitat, sinceritat o personalitat.

Comprendre els fills és desitjar-los ajudar d’acord amb les seves circumstàncies tenint en compte els factors més decisius en cada cas. Requereix l’esforç de posar-se en el seu lloc i d’intentar veure les coses des del seu punt de vista, no per aprovar-lo, sinó per acceptant-lo tal com és, buscar un camí possible de millora. Requereix una actitud oberta cap als fills, pendent de les seves reaccions per intentar saber què els passa.

No sempre serà fàcil. A vegades, a alguna filla adolescent, que es queixa que no l’entenem, ens vindran ganes de dir-li: “Però filla meva, com vols que et comprengui, si ni tan sols tu mateixa et comprens?”. Potser el que hem de fer aleshores és conèixer les diferents etapes educatives i entre elles l’adolescència. Cada edat té les seves pròpies característiques i exigeixen tractaments diferents.

Una altra cosa que hem de tenir en compte són els diferents caràcters dels nostres fills, a vegades molt diferents. Les reaccions, les diferents maneres de sentir una mateixa situació, els motius per fer les coses, poden no tenir res a veure, dependran del caràcter de cadascú i exigiran maneres de fer diferents per part nostra.

Algunes pautes d’actuació poden facilitar el necessari clima de comprensió. Tinguem present, per exemple, les següents:

- Es tracta de mostrar que els hem comprès, no que els hem enjudiciat. Per tant, haurem d’evitar expressions valoratives sobre la seva persona.

- Es tracta d’ajudar-los a resoldre problemes: Per tant haurem d’evitar plantejaments massa predeterminats. És millor dir: “Anem a veure que podem fer per resoldre-ho” que no pas “Això és el que has de fer per resoldre-ho”.

- Farà falta temps i condicions adequades per mostrar afecte i atenció, per demostrar que ens importen molt. A vegades haurem de sortir de casa per donar un passeig o buscar el moment i el lloc adequats per atendre’ls.

- Ens equivocaríem si els féssim pensar que estem per sobre del seu problema: que no ens ha passat o no ens pot passar mai. Això seria una actitud de superioritat que demostraria una incapacitat total de comprensió.

Pensem que el sol fet de sentir-se comprès és ja, per qualsevol persona i per als nostres fills també, una ajuda suficientment important.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet