Converses de sobretaula

                       La timidesa Què és la timidesa? És una pertorbació de l’emotivitat que es manifesta com un fre que bloqueja el desenvolupament normal de la personalitat, entorpint la conducta i inhibint les facultats. El tímid està contínuament preocupat d’ell mateix. Però potser el que el defineix millor és la seva inseguretat davant els altres que li produeix un estat quasi permanent d’inquietud. Sent les mirades i les opinions dels altres sobre ell com una llosa que no el deixa manifestar-se com és, i això produeix una disminució del seu rendiment i eficàcia. El tímid s’imagina que tots el jutgen. No és amo absolut d’ell mateix. Actua segons les circumstàncies exteriors. Es desanima amb facilitat. No para d’observar-se per conèixer-se millor. Acostuma a ser introvertit i afeccionat a analitzar la seva pròpia intimitat, i això li suposa un inconvenient per posar en pràctica els seus desitjos. Pot resultar inadaptat i fins i tot infeliç.

             Estimar ≠ Consentir        Els nens, tant si tenen pocs mesos com si ja han complert alguns anys, necessiten de les expressions d’estimació del seus pares, que els abracin, els facin carícies i els donin petons i tota mena de manyagueries. És una veritable necessitat vital de la qual dependrà gran part del seu desenvolupament afectiu i psicològic. Correspon a la que tots, petits i grans, tenim de sentir-nos estimats. Però això no té res a veure amb el fet de consentir-lo.          Als pares, ens pot costar a vegades negar algun caprici als nostres fills. Com fer entendre a un nen de dos anys que el seu pare no vol invertir uns cèntims en unes llaminadures perquè vol educar-lo per al futur? I els pares, ho entenem fàcilment això? Què una llàgrima avui pugui suposar una font de serenitat i fortalesa al cap de pocs anys? També ens costa, però sabem que és així.