Converses de sobretaula

  Educació sexual,... quina? Fa anys semblava que la bona educació suposava no parlar de sexualitat. De fet molts pares no en parlaven, o en parlaven poc. Avui, sembla que això ha canviat: una certa educació sexual  agafa protagonisme en alguns ambients. D’una certa por a parlar de sexualitat, s’ha passat a creure en la necessitat d’una informació sofisticada i quan més detallada millor. Una de les raons per la qual els pares han d’intervenir en l’educació de la sexualitat és perquè s’entén, en molts àmbits, malament, com una educació dirigida  a la promoció de l’anomenat “sexe segur”, o s’entén en termes utilitaristes on les persones s’usen com si fossin coses. Una concepció hedonista suposa, també, que la finalitat de la sexualitat humana és el plaer. Els mitjans de comunicació, la publicitat, els mètodes anticonceptius reforcen aquesta idea. Per desgracia, alguns textos de ciències naturals tampoc ajuden massa: s’obliden freqüentment de la relació que la sexualitat

                        To humà Entenem per to humà tot un seguit de petites coses i detalls en algunes virtuts que fan agradable el tracte i pressuposen el respecte en les relacions amb els altres. Inclou diversos aspectes com la cordialitat, la amabilitat, el bon gust en la parla i en els temes de conversa, la manera digne de presentar-se i de vestir, la manera de comportar-se a la taula i en el joc, detalls de petits serveis, detalls de senzillesa i naturalitat, el tenir cura de les coses materials, etc. És quelcom que s’aprèn fonamentalment en l’àmbit familiar, però s’aprecia i agraeix quan està present en altres ambients com a l’escola, en el treball, en l’esbarjo, en l’esport,... fins i tot pel carrer, en els llocs públics, en els comerços, en les relacions de veïnatge... Ambients en els que no sempre es viuen aquests detalls de to humà i que es troben a faltar. Ambients en els que sovint dominen les cares llargues, gestos antipàtics, respostes brusques, males paraule