Converses de sobretaula

                    "Every child is special” "Cada nen/a és especial" és el subtítol d'una bona pel·lícula que he tingut ocasió de veure recentment i que m'ha fet pensar. Es tracta de "Taare Zameen Par" (en espanyol: "Estrellas en la tierra "), una pel·lícula hindú que tracta d'un nen de 8-9 anys amb serioses dificultats en el seu aprenentatge que li provoquen tota una successió de problemes incloent la incomprensió de professors, companys i pares. La pel·lícula és especialment entranyable amb un final feliç gràcies a la intervenció d'un professor d'art que és capaç de detectar el que li passa i d'implicar-se per posar-hi remei. En la causa de les seves dificultats està un problema de dislèxia no detectat i una manera de percebre la realitat del món i de les coses per part del nen, diferent de la que alguns consideren com a normal. És una pel·lícula apropiada per a ser debatuda en fòrums educatius. M'ha fet

             La intel·ligència emocional No fa gaire anys ningú dubtava de la importància del quocient intel·lectual (QI) com a validador de la intel·ligència i com a criteri, en certa manera, d’excel·lència a la vida. Es discutia, en tot cas, fins a quin punt era innat (genètic) o hi havia influencia  de l’experiència o de l’educació. En pocs anys el concepte d’intel·ligència emocional (IE) s’ha estès de tal manera que avui es un concepte acceptat per tothom. El quocient emocional (QE) s’ha convertit en una expressió coneguda i utilitzada. En les escoles s’han inclòs programes per tal de desenvolupar–lo en els seus alumnes, i en el món empresarial es té en compte la IE per contractar, promocionar i formar els seus empleats. Per molts el desenvolupament de la IE és imprescindible per ser feliç.