Educar: 13 - La intel·ligència emocional
La intel·ligència emocional
No fa gaire anys ningú dubtava de la importància del quocient intel·lectual
(QI) com a validador de la intel·ligència i com a criteri, en certa manera, d’excel·lència
a la vida. Es discutia, en tot cas, fins a quin punt era innat (genètic) o hi
havia influencia de l’experiència o de
l’educació.
En pocs anys el concepte d’intel·ligència emocional (IE) s’ha estès de tal
manera que avui es un concepte acceptat per tothom. El quocient emocional (QE)
s’ha convertit en una expressió coneguda i utilitzada. En les escoles s’han
inclòs programes per tal de desenvolupar–lo en els seus alumnes, i en el món
empresarial es té en compte la IE per contractar, promocionar i formar els seus
empleats. Per molts el desenvolupament de la IE és imprescindible per ser
feliç.
Avui, també, al parlar de la intel·ligència s’utilitza un concepte més
ampli: el d’intel·ligències múltiples. En ell es consideren nous tipus
d’intel·ligència. A les que es consideraven tradicionalment a l’hora de valorar
el tradicional QI, s’han afegit algunes que fins fa poc rebien la consideració
de “talents”, i la intel·ligència emocional de la que volem fer referència
especial.
Els pares haurien de plantejar-se estimular la IE com un objectiu molt
important. És un fet que persones amb un quocient intel·lectual (QI) alt, però
amb dificultats per dominar la seva vida emocional, els seus sentiments i
emocions, governen pitjor la seva vida que altres amb un QI més modest. Tenen
freqüents debats interns que redueixen la seva capacitat per pensar, treballar
i relacionar-se amb els altres. Un determinat estudi arribava a dir que el
denominat quocient d’èxit es devia un 23% a les capacitats intel·lectuals i un
77% a les aptituds emocionals. Encara que l’èxit no ha de ser l’últim objectiu,
val la pena pensar si s’està estimulant suficientment la IE dels fills.
En què consisteix i quins aspectes compren la denominada intel·ligència
emocional?
Podríem dir que la intel·ligència emocional agrupa un conjunt
d’habilitats que ens permeten apreciar y expressar de manera equilibrada els
nostres propis sentiments i emocions, entendre els dels altres, i utilitzar aquesta informació
per guiar la nostra forma de pensar y el nostre comportament. La persona que ha
desenvolupat la seva intel·ligència emocional es coneix millor, es controla
millor, aconsegueix un millor equilibri emocional, adquireix la capacitat de motivar-se
i de motivar, es relaciona millor amb els altres, té un millor comportament
social, és més optimista, se sent satisfeta amb ella mateixa i és més eficaç
perquè fa rendir millor el seu talent natural. Las habilitats pràctiques que es
desprenen de la IE es poden classificar en dos àrees: la que fa referència a
les internes i a l‘autoconeixement (intrapersonal) i la que fa referència a les externes i de relació (interpersonal).
Com desenvolupar la IE dels fills en l’àmbit familiar?
Seria agosarat pretendre en aquest breu escrit respondre bastament a
aquesta pregunta. Més prudent seria animar a buscar la informació adient en
llibres especialitats. De tota manera per no deixar-ho així donarem algunes
pautes molt generals:
-L’afecte dels pares i l’ambient familiar amable i alegre donaran la
seguretat necessària per adquirir un sentit positiu davant la vida.
-L’educació de les virtuts permetrà dominar les seves emocions i passions.
S’hauran d’evitar les rebequeries de petits, corregir les seves reaccions
inoportunes de més grans, i establir límits en els seus comportaments per tal
de que influeixin positivament a la convivència familiar.
-Se’ls ajudarà a acceptar petites frustracions i a entendre que la
obediència i el respecte a certes normes són necessàries a nivell familiar,
escolar, social,...
-Col·laborar i participar en les tasques domèstiques de la llar els ajudarà
a adquirir la responsabilitat i solidaritat que els permetrà integrar-se en
altres àmbits de relació amb esperit de servei i amb la disposició adequada.
-S’impulsarà la preocupació pels altres. Que s’oblidin una mica d’ells mateixos
i pensin en els germans, avis, amics... Se’ls ajudarà a valorar l’amistat i a
interessar-se pel bé dels amics.
-Se’ls ajudarà a reconèixer els seus propis sentiments, fent, si cal, les
preguntes adequades. Se’ls farà pensar amb profunditat i criteri sobre alguns
esdeveniments de la vida. En algun cas es pot recomanar la redacció d’un diari
íntim.
-Es fomentarà el diàleg i la comunicació entre pares i fills amb un clima
serè, participatiu, en el que se sap escoltar i en el que es busquen i troben
acords o pactes per millorar la convivència familiar.
-Els jocs de taula amb els pares, germans, amics,... suposaran a més d’un
bon entreteniment, un saber acceptar i sotmetre’s a unes regles sense fer
trampes. Serà un bon aprenentatge per a
la vida en general i per a la seva relació social.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada