Converses de sobretaula

         L’amor dels pares L’amor dels pares vers els fills és, probablement, el factor educatiu més important. Aquesta estimació, però, ha de saber evolucionar a mesura que el nen es fa gran, de manera que no destorbi el seu desenvolupament. A vegades no es compren del tot la necessitat d’aquesta evolució, i això pot ser causa de conflictes afectius que desconcerten els pares més abnegats i les mares més tendres. Potser per entendre-ho hem de saber veure que l’amor envers els fills, si bé és espontani, no pot quedar-se en un sentiment o simple emoció, sinó que, com en tota veritable estimació, el sacrifici serà la seva característica més autèntica, perquè no hi ha amor més gran que el de qui se sacrifica per aquells que estima.

             Estimar ≠ Consentir        Els nens, tant si tenen pocs mesos com si ja han complert alguns anys, necessiten de les expressions d’estimació del seus pares, que els abracin, els facin carícies i els donin petons i tota mena de manyagueries. És una veritable necessitat vital de la qual dependrà gran part del seu desenvolupament afectiu i psicològic. Correspon a la que tots, petits i grans, tenim de sentir-nos estimats. Però això no té res a veure amb el fet de consentir-lo.          Als pares, ens pot costar a vegades negar algun caprici als nostres fills. Com fer entendre a un nen de dos anys que el seu pare no vol invertir uns cèntims en unes llaminadures perquè vol educar-lo per al futur? I els pares, ho entenem fàcilment això? Què una llàgrima avui pugui suposar una font de serenitat i fortalesa al cap de pocs anys? També ens costa, però sabem que és així. ...

Allò més important          Si em preguntessin per allò que crec més important per a l’educació dels fills i em fessin optar per una sola cosa, no dubtaria gaire. Apostaria, una mica per intuïció i una mica basant-me en l’observació diària, per l’estimació sincera dins el matrimoni.          Si hagués de raonar-ho o de buscar una argumentació que ho justifiqués, diria que el primer i més natural i per tant el més important àmbit educatiu és la família i aquesta es constitueix i té el seu punt de partença en l’amor dels cònjuges. D’aquí que aquest amor, element bàsic en la formació de la família, com a fonament i suport d’ella, ho sigui, també, de tota la seva missió educativa.          És en aquesta comunitat d’amor i de vida que és la família, on millor pot tenir lloc la comunicació vital per educar. De fet, és el lloc on les persones, els fills, s’accepte...