Converses de sobretaula

Educar els sentiments He tingut ocasió de llegir el treball d’un estudiant universitari sobre Charles Chaplin i el seu immortal personatge Charlot. En ell, es destaca la singularitat del rodamón Charlot per suscitar sentiments tan contradictoris com el riure i el plorar. Tal com assenyala l’autor, les pel·lícules com “The KId”, “Golden Rush”, “Limelight”, ”The circus”, “Citty Lights” contenen moments en els que el genial artista porta l’espectador del riure al plor en la mateixa escena. Altres sentiments com la tristesa, la soledat, l’enamorament, la decepció, la il·lusió, l’esperança, la por,... són presents en les seves pel·lícules. De fet, l’èxit de Charlot està en gran part en això: en la seva capacitat per mostrar-nos i fer-nos sentir aquests sentiments. Això m’ha fet pensar que els sentiments són quelcom important a tenir en compte, encara que semblen una mica oblidats quan parlem d’educació. Entre la raó i la voluntat, on és l’espai dels sentiments? No són n

    Educar: autoritat o llibertat     Volem educar els fills perquè els estimem, i estimar-los és voler la seva llibertat. Educar és, doncs, ajudar a que els fills facin un bon ús de la seva llibertat. Llibertat que troba el seu sentit  quan s’exercita al servei de la veritat, quan s’exerceix per fer el bé. Per tant el procés de la educació ha de començar per mostrar la veritat i per ensenyar a practicar el bé. La veritat que és l’adequació de la intel·ligència a la realitat de les coses, i el bé que és objecte de la voluntat per conformar els nostres actes a la veritat.