Converses de sobretaula

  El mirall i la finestra Un dia un mirall i una finestra van tenir el següent diàleg: -Quan algú es posa davant meu, es pot veure tal com és - deia el mirall. -Quan algú es posa davant meu, pot veure el que hi ha al món - replicà la finestra. -És més important la meva missió - va dir el mirall – a qui es posa davant meu, li facilito que pugui mirar-se i contemplar-se totes les   vegades que vulgui. -Jo li ofereixo molt més – va dir la finestra – pot veure a través meu el que passa fora, al carrer. Allò que no canvia: els arbres, les muntanyes,... i allò que canvia: els homes que passen, les flors,...

                     Implicar-se Expliquen que un savi científic passejava un dia per una immensa platja deshabitada durant la marea baixa i veié, lluny d’on estava, com algú feia com una espècie de ball a la vora de l’aigua. S’hi va apropà i comprovà que era un noi jove que s’acotava per agafar alguna cosa   de la platja i ho llençava tan lluny com podia dins l’oceà. Al preguntar-li que feia, va respondre que recollia les estrelles de mar que s’havien quedat per culpa de la marea a la sorra i que per evitar que morissin les tornava a l’aigua. El savi científic va comentar-li que amb la quantitat d’estrelles de mar que s’havien quedat en aquella immensa platja, no tenia massa sentit el que feia. El jove per tota resposta, es va acotar per agafar-ne una altra i llençant-la al mar digué: per aquesta, sí té sentit. Diuen que el savi desconcertat per la resposta se’n va anar, però que al cap de poca estona va tornar i es va posar a ajudar al jove en aquella tasca.