Converses de sobretaula

Aquest article es publica gràcies a la insistència de la meva dona perquè expliqui el nostre dia familiar de Sant Esteve, en el qual ens vam reunir tots. Som una família normal, potser més nombrosa del que és habitual, i que pretén, en aquestes festes, viure l'alegria del Nadal en família. Triem el dia de Sant Esteve (26 de desembre) perquè és més fàcil aconseguir que no hi falti ningú. Aquest any hem aconseguit reunir-nos tots (49). Podeu comptar-los. La fotografia amb què s'inicia l'article és la de tota la família reunida a casa de la nostra filla gran. Havia anunciat, amb anterioritat, que ens la faríem, tots junts abans de dinar, pel que els pregava que fossin puntuals. Van complir. El meu gendre va anar a buscar un veí de confiança perquè ens fes la foto i després de diverses temptatives per col·locar-nos, comprovar que no faltés cap despistat i abans d'esgotar la seva paciència, ens en va fer diverses, entre les quals he escollit la present Aquest an

               Ho, ho, ho,... Va dir-m’ho en Miquel: “Joan, a la botiga on he estat fent unes feinetes estan buscant algú que faci de Papà Noel per les tardes”. En Miquel, el meu cunyat, és lampista i hi havia estat uns dies instal·lant les llums de Nadal. Coneixia bé la necessitat que tenia de guanyar-me uns cèntims perquè més d’un cop li havia demanat ajuda. Treballava en el torn de matí d’una empresa metal·lúrgica, però amb el que em pagaven ens costava arribar a final de mes. La meva dona, la Lluïsa, estava malalta des de feia un parell d’anys i havia deixat de fer feines a cases. Havíem tingut tres fills: un nano petit, el Pau, de sis anys que m’adorava, i dues noies, més grans, que estudiaven i que per les vacances procuraven espavilar-se per aconseguir alguns diners que els dedicaven a les seves coses. Ja havien previst treballar en un gran magatzem durant les vacances de Nadal. Vaig pensar que podia interessar-me. Encara que la feina en el torn de matí era esgotad

En el punt 276, de l'exhortació apostòlica "Amoris Laetitia", el Papa Francasc ens parla de la família com a primer àmbit de socialització: “La família és l'àmbit de la socialització primària, perquè és el primer lloc on s'aprèn a col·locar-se davant de l'altre, a escoltar, a compartir, a suportar, a respectar, a ajudar, a conviure.” La millor escola per aprendre a viure és la família, perquè és l’àmbit vital per excel·lència. Ho és perquè la seva funció no es limita a una específica, com podria ser l’estudi, el treball, la diversió, els drets i deures cívics, etc., sinó que englobant-les d’alguna manera totes, la seva funció és la vida en el seu sentit més ampli: vivim i aprenem a viure en la família. Aquesta tasca educativa de socialització que es duu a terme a la família és la que s’ha de transportar fora de la llar, tal como ho explicita el Papa Francesc: “La tasca educativa ha de despertar el sentiment del món i de la societat com a

En el punt 275 (capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc  ens  parla d’educar la capacitat d’esperar: “En aquest temps, en què regnen l'ansietat i la pressa tecnològica, una tasca importantíssima de les famílies és educar per a la capacitat d'esperar.” Hauríem d’ensenyar els fills que les coses que valen la pena no s’aconsegueixen a l’instant que es desitgen, sinó que necessiten, moltes vegades, molt de temps. Segueix dient: “ No es tracta de prohibir als nois que juguin amb els dispositius electrònics, sinó de trobar la manera de generar en ells la capacitat de diferenciar les diverses lògiques i de no aplicar la velocitat digital a tots els àmbits de la vida.” Adquirir la maduresa requereix temps, i la velocitat digital possibilita que els nens aprenguin a un ritme vertiginós sense la intervenció dels adults, però aquest coneixement prematur d’algunes coses sense assimilar-les en profunditat i sense valorar les seves implicacions

El Papa Francesc ens parla del valor de la sanció com a estímul en els punts 268-270 de l’Amoris Laetitia. La sanció és necessària en l’educació perquè: “és indispensable sensibilitzar al nen o l'adolescent perquè adverteixi que les males accions tenen conseqüències.” Per tal de fer-los responsables de les seves accions s’hauran d’utilitzar en algun moment les sancions (correccions, càstigs), procurant ser positius abans que negatius. De vegades els pares només actuem per retreure o castigar malifetes. i el nen necessita, també, l’elogi i l’aprovació de la persona que estima i admira: pare, mare, mestre, amic, etc. L’educació eficient requereix un clima de valoració positiva. És per aquest motiu que hem de procurar que el nombre d’elogis o felicitacions sigui més gran que el de les sancions. Hem de procurar també que aquestes suposin, també, un estímul positiu, i ho seran si seguim les indicacions del Papa Francesc: “La correcció és un estímul quan també es va

El Papa Francesc en el punt 267 del capítol 7è: “enfortir l’educació dels fills”, de l’exhortació apostòlica “Amoris Laetitia” ens relaciona l’educació moral amb la llibertat: “La llibertat és una cosa grandiosa, però la podem espatllar. L'educació moral és un cultiu de la llibertat a través de propostes, motivacions, aplicacions pràctiques, estímuls, premis, exemples, models, símbols, reflexions, exhortacions, revisions de la manera d'actuar i diàlegs que ajudin les persones a desenvolupar aquests principis interiors estables que mouen a obrar espontàniament el bé. La virtut és una convicció que s’ha transformat en un principi intern i estable de l’obrar.” El Papa Francesc dóna una gran importància a l’educació d’hàbits i costums que es tradueixen en comportaments bons i permanents (virtuts), amb els que s’interioritzen els grans valors morals que ens faran veritablement lliures. L’adquisició de virtuts ens fa lliures per a obrar el bé. En un punt anterior,

En el punt 265 (capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc  ens  diu: “Per a obrar bé no n'hi ha prou en «jutjar adequadament» o saber amb claredat que s'ha de fer, encara que això sigui prioritari. Moltes vegades som incoherents amb les nostres pròpies conviccions, fins i tot quan són sòlides. Per més que la consciència ens dicti determinat judici moral, en ocasions tenen més poder altres coses que ens atrauen, si no hem aconseguit que el bé captat per la ment s’arreli en nosaltres com a profunda inclinació afectiva, com un gust per el bé que pesa més que altres atractius, i que ens porti a percebre que això que captem com a bo és també «per a nosaltres» aquí i ara.” El Papa Francesc adverteix de la fragilitat humana que pot arribar a actuar en contra de la pròpia consciència. Encara que ens sembli que tenim assumit el que està bé i el que està malament, la fragilitat de la voluntat pot fer-nos errar en el nostre actuar, o bé

En l’exhortació apostòlica “Amoris Laetitia” en el punt 261 del capítol 7è: “Enfortir l’educació dels fills”, el Papa Francesc ens planteja que “l’obsessió no és educativa i que no es pot tenir un control de totes les situacions per les que podria arribar a passar un fill.” Anima als pares a generar processos més que a dominar espais: “ Si un pare està obsessionat per saber on està el seu fill i per controlar els seus moviments, només buscarà dominar el seu espai. D’aquesta forma no l’educarà, no l’enfortirà, no el prepararà per afrontar desafiaments.” Si una mal entesa autoritat portés els pares a només controlar, prohibir o castigar, estarien equivocant el veritable sentit de l’autoritat que, per sobre de tot, ha de tenir el sentit positiu per ser guia en l’exploració i descobriment de valors, d’ànim davant el necessari esforç que el procés de maduració requereix, estímul per prendre decisions i promotora del necessari esperit crític. Com diu el Papa Francesc: “El qu

En l’exhortació apostòlica “Amoris Laetitia” en el punt 260 del capítol 7è: “Enfortir l’educació dels fills”, el Papa Francesc després de dir que la família “ necessita plantejar-se a què vol exposar els seus fills ”, fa les següents preguntes: -“qui s'ocupa de donar-los diversió i entreteniment?” -“qui entra a les seves habitacions a través de les pantalles?” -“a qui els lliurem perquè els guiïn en el seu temps lliure?” Davant d’aquestes preguntes faríem les següents consideracions: -L’afany dels pares per a resoldre el temps lliure dels seus fills porta, a vegades, a recórrer a activitats amb les que es busca més tenir-los ocupats, a que siguin una autèntic complement de la seva formació. S’haurien d’escollir de manera que es conegui les persones responsables d’aquestes activitats i l’ambient que s’hi respira. Això val per classes d’idiomes, música, estudi dirigit, esports, etc.  A vegades, s’haurà de prioritzar el valor formatiu per sobre de l’objectiu p

Adjunto un curtmetratge del meu nét Miquel sobre el deure que tenim de parar l'assetjament escolar. El seu títol: "You can stop bullying" (Tu pots parar el bullying)

Us suggereixo un nou bloc d'articles publicats. Bloc 13:  Ideas sobre educar Arrels i ales Educar: què? com?   Drets i Deures

Us suggereixo un nou bloc d'articles publicats. Bloc 12: Per tal que siguin feliços Ensenyar a ser feliç Implicar-se Vull que sigui feliç! El mirall i la finestra