Per a obrar bé

Escrita per -


En el punt 265 (capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc  ens  diu:

“Per a obrar bé no n'hi ha prou en «jutjar adequadament» o saber amb claredat que s'ha de fer, encara que això sigui prioritari. Moltes vegades som incoherents amb les nostres pròpies conviccions, fins i tot quan són sòlides. Per més que la consciència ens dicti determinat judici moral, en ocasions tenen més poder altres coses que ens atrauen, si no hem aconseguit que el bé captat per la ment s’arreli en nosaltres com a profunda inclinació afectiva, com un gust per el bé que pesa més que altres atractius, i que ens porti a percebre que això que captem com a bo és també «per a nosaltres» aquí i ara.”

El Papa Francesc adverteix de la fragilitat humana que pot arribar a actuar en contra de la pròpia consciència. Encara que ens sembli que tenim assumit el que està bé i el que està malament, la fragilitat de la voluntat pot fer-nos errar en el nostre actuar, o bé perquè ens falta la necessària habituació pràctica, o bé perquè ens falta una autèntica complaença en el bé. Ambdues coses estan relacionades i una pot portar a l’altre.

A vegades la consciència ens fa veure amb claredat en l’actuació dels altres el que està bé o malament, i en canvi no és tan així en la situació concreta amb la que ens trobem cada un de nosaltres (com diu el Papa Francesc “per a nosaltres, aquí i ara”), i ens deixem embadalir o enganyar per compensacions que ens allunyen de fer el bé.

Una virtut important per evitar caure en atractius més immediats, és la temprança que modera l’atracció dels plaers, suposa el domini de la voluntat sobre els instints i manté els desitjos en els límits de l'honestedat. La temprança permet el domini ferm i moderat de la raó sobre el desig.

És evident que obrar el bé, sovint exigeix esforç i sacrifici, però amb ells assolim un bé major, més gran, potser no tan immediat però que ens fa més persones.

Els pares són decisius per presentar el bé atractiu. Quan els fills són petits la resposta afectiva dels pares serà suficient per fer-los veure que ho estan fent bé, de més grans serà necessari, també, fer-los veure la utilitat pràctica del bé, la conveniència de fer-lo.

Com diu el Papa Francesc en el mateix punt 265:

“Una formació ètica eficaç implica mostrar-li a la persona fins a quin punt li convé a ella mateixa obrar bé. Avui sol ser ineficaç demanar una cosa que exigeix renúncies i esforç, sense mostrar clarament el bé que es pot aconseguir amb això.”

S’haurà de lluitar, per tant, amb el reduccionisme actual en el que la felicitat és comoditat, plaer i passar-s’ho bé, i en el que l’esforç i la renúncia són equivalents a la infelicitat. L’exemple dels pares amb la seva vida serà un referent important per als fills. Hauran d’evitar presentar el bé com una cosa feixuga i avorrida, ens al contrari amb el seu exemple amable i alegre el presentaran com el que és: allò que ens porta a la verdadera felicitat.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Escrita per -
Imatge
         Arrels i ales        Vaig llegir no fa gaire una cita que deia més o menys així: “hem de deixar dos llegats als nostres fills: l’un, arrels; l’altre, ales.”           Encara que a primer cop d’ull pugui semblar que conté una contradicció, penso que dóna, de forma simbòlica, la doble dimensió de l’educació, recollint dos grans objectius que s’han de compaginar i fer factibles a la vegada.           Les arrels que fixen a terra i les ales que permeten aixecar el vol, poden ser símbols de la mateixa tasca: l’educativa?           Doncs, si. Potser per això és tan difícil educar bé... potser per això es pot considerar l’educació un art.           Arrels, vol dir donar fonaments sòlids i models de referència que donin respostes segures i fermes a moltes qüestions de la vida.           Ales, vol dir aconseguir l’autonomia necessària per fer un bon ús de la llibertat.
Veure article complet

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Escrita per -
Imatge
En el dia de sant Esteve, quan ens reunim tota la família, el meu fill Josep Maria ens va regalar aquesta bonica història. …pensava que “Els Pastorets” es feien només a la nostre terra!! Estava ben orgullós d’això. Tenim el pa amb tomàquet, els carquinyolis, els panellets, les sardanes,..., i la representació per Nadal de “Els Pastorets”. Doncs, em vaig assabentar que també a altres indrets fora de les nostres comarques, tenen els seus Rovellons, Lluquets, Zacaries,..., dimonis i sants Gabriel. Amb altres noms i, suposo també, cadascú amb els seus propis tarannàs. No ens ha de saber greu, ans al contrari sempre podrem pensar que som prou internacionals com per exportar a l’estranger les nostres bones tradicions. La història que us presentem transcorre en un petit poble italià dels Apenins. El seu nom se m’escapa, però és d’aquesta mena de poblacions on tots es coneixen a la perfecció. Que si el noi de la Maria, en Martí de can Farré, la néta d’en Fulgenci...   Com
Veure article complet

Objectius: 7 - El valor de l'amistat en els fills

Escrita per -
Imatge
El valor de l’amistat en els fills. L’amistat és un valor que desitgem pels nostres fills, per tal que tinguin, ara i sempre,   amics i bons amics. L’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament personal de nens i adolescents.   L’amistat és aquella relació íntima que es té amb una persona, normalment amb interessos comuns, amb la qui es té un tracte personal i sovint, i amb la qui ens desitgem, recíprocament, el bé i la millora personal. Definida així, és evident que es requereix una certa maduresa per entendre tota la dimensió de l’amistat, perquè es refereix a una relació d’intimitat i per tant, no hi ha amistat fins que la persona, reconeixent la seva pròpia intimitat, aprèn a compartir-la degudament amb altres. Tampoc n’hi ha si no es desitja el bé de l’altre, i si aquest desig no és compartit. Segons les edats, doncs, l’amistat tindrà una consideració una mica diferent.  
Veure article complet