Per a obrar bé
En el punt 265
(capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc ens
diu:
“Per a obrar bé no n'hi ha prou en «jutjar adequadament» o saber amb
claredat que s'ha de fer, encara que això sigui prioritari. Moltes vegades som
incoherents amb les nostres pròpies conviccions, fins i tot quan són sòlides. Per
més que la consciència ens dicti determinat judici moral, en ocasions tenen més
poder altres coses que ens atrauen, si no hem aconseguit que el bé captat per
la ment s’arreli en nosaltres com a profunda inclinació afectiva, com un gust
per el bé que pesa més que altres atractius, i que ens porti a percebre que
això que captem com a bo és també «per a nosaltres» aquí i ara.”
El Papa Francesc adverteix de la
fragilitat humana que pot arribar a actuar en contra de la pròpia consciència.
Encara que ens sembli que tenim assumit el que està bé i el que està malament,
la fragilitat de la voluntat pot fer-nos errar en el nostre actuar, o bé perquè
ens falta la necessària habituació pràctica, o bé perquè ens falta una
autèntica complaença en el bé. Ambdues coses estan relacionades i una pot portar
a l’altre.
A vegades la consciència ens fa
veure amb claredat en l’actuació dels altres el que està bé o malament, i en
canvi no és tan així en la situació concreta amb la que ens trobem cada un de
nosaltres (com diu el Papa Francesc “per
a nosaltres, aquí i ara”), i ens deixem embadalir o enganyar per compensacions
que ens allunyen de fer el bé.
Una
virtut important per evitar caure en atractius més immediats, és la temprança que
modera l’atracció dels plaers, suposa el domini de la voluntat sobre els
instints i manté els desitjos en els límits de l'honestedat. La temprança permet
el domini ferm i moderat de la raó sobre el desig.
És evident que obrar el bé,
sovint exigeix esforç i sacrifici, però amb ells assolim un bé major, més gran,
potser no tan immediat però que ens fa més persones.
Els pares són decisius per
presentar el bé atractiu. Quan els fills són petits la resposta afectiva dels
pares serà suficient per fer-los veure que ho estan fent bé, de més grans serà
necessari, també, fer-los veure la utilitat pràctica del bé, la conveniència de
fer-lo.
Com diu el Papa Francesc en el
mateix punt 265:
S’haurà de lluitar, per tant, amb
el reduccionisme actual en el que la felicitat és comoditat, plaer i
passar-s’ho bé, i en el que l’esforç i la renúncia són equivalents a la
infelicitat. L’exemple dels pares amb la seva vida serà un referent important
per als fills. Hauran d’evitar presentar el bé com una cosa feixuga i avorrida,
ens al contrari amb el seu exemple amable i alegre el presentaran com el que
és: allò que ens porta a la verdadera felicitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada