Per a obrar bé



En el punt 265 (capítol 7è) de l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia el Papa Francesc  ens  diu:

“Per a obrar bé no n'hi ha prou en «jutjar adequadament» o saber amb claredat que s'ha de fer, encara que això sigui prioritari. Moltes vegades som incoherents amb les nostres pròpies conviccions, fins i tot quan són sòlides. Per més que la consciència ens dicti determinat judici moral, en ocasions tenen més poder altres coses que ens atrauen, si no hem aconseguit que el bé captat per la ment s’arreli en nosaltres com a profunda inclinació afectiva, com un gust per el bé que pesa més que altres atractius, i que ens porti a percebre que això que captem com a bo és també «per a nosaltres» aquí i ara.”

El Papa Francesc adverteix de la fragilitat humana que pot arribar a actuar en contra de la pròpia consciència. Encara que ens sembli que tenim assumit el que està bé i el que està malament, la fragilitat de la voluntat pot fer-nos errar en el nostre actuar, o bé perquè ens falta la necessària habituació pràctica, o bé perquè ens falta una autèntica complaença en el bé. Ambdues coses estan relacionades i una pot portar a l’altre.

A vegades la consciència ens fa veure amb claredat en l’actuació dels altres el que està bé o malament, i en canvi no és tan així en la situació concreta amb la que ens trobem cada un de nosaltres (com diu el Papa Francesc “per a nosaltres, aquí i ara”), i ens deixem embadalir o enganyar per compensacions que ens allunyen de fer el bé.

Una virtut important per evitar caure en atractius més immediats, és la temprança que modera l’atracció dels plaers, suposa el domini de la voluntat sobre els instints i manté els desitjos en els límits de l'honestedat. La temprança permet el domini ferm i moderat de la raó sobre el desig.

És evident que obrar el bé, sovint exigeix esforç i sacrifici, però amb ells assolim un bé major, més gran, potser no tan immediat però que ens fa més persones.

Els pares són decisius per presentar el bé atractiu. Quan els fills són petits la resposta afectiva dels pares serà suficient per fer-los veure que ho estan fent bé, de més grans serà necessari, també, fer-los veure la utilitat pràctica del bé, la conveniència de fer-lo.

Com diu el Papa Francesc en el mateix punt 265:

“Una formació ètica eficaç implica mostrar-li a la persona fins a quin punt li convé a ella mateixa obrar bé. Avui sol ser ineficaç demanar una cosa que exigeix renúncies i esforç, sense mostrar clarament el bé que es pot aconseguir amb això.”

S’haurà de lluitar, per tant, amb el reduccionisme actual en el que la felicitat és comoditat, plaer i passar-s’ho bé, i en el que l’esforç i la renúncia són equivalents a la infelicitat. L’exemple dels pares amb la seva vida serà un referent important per als fills. Hauran d’evitar presentar el bé com una cosa feixuga i avorrida, ens al contrari amb el seu exemple amable i alegre el presentaran com el que és: allò que ens porta a la verdadera felicitat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Família: 20 La democràcia més petita

Pares: 15 - Ensenyar a volar