Proveïdors de records
"Sapigueu que no hi ha res més noble, més fort, més bo, més sa i més
útil a la vida que un bon record, sobretot si procedeix de la infància, de la
casa paterna. (...) un record sant conservat des de la infància, és potser la
millor educació. Si es fa provisió d'aquests records per a tota la vida, s'està
definitivament salvat. I fins i tot si no conservem al cor més que un bon
record, pot servir un dia per salvar-nos. "
Tot i que el discurs de Alioscha va dirigit a nens, bé valen aquestes
paraules perquè els pares reflexionem sobre elles.
Forma part de la missió dels pares ser proveïdors de bons records. Ens
hauríem de preguntar quins records d'infància hem deixat, o estem deixant en
els nostres fills, i quins els serviran positivament per quan siguin grans. Hem
de plantejar-nos si sabem donar-los una bona provisió de bons records.
Si tenim ja fills grans podem preguntar-los quins records guarden. Jo ho he
fet, amb la idea de recaptar ajuda per escriure aquest article. M'he aventurat
a preguntar per WhatsApp als meus nou fills, entre 35 i 48 anys, quins records
positius guarden de la infància o adolescència, dels seus pares o de l'entorn
familiar, i que els hagin servit.
Passo a treure algunes conclusions de les seves respostes.
-Els seus records són concrets. Activitats concretes en família, o
particulars amb cada fill. No cal esperar que recordin com hem fomentat l'hàbit
de treball, de sobrietat, de fortalesa, ... Recorden fets concrets que poden
haver influït en alguna d'aquestes virtuts, però hem de ser conscients que els
fills aprenen a través de fets concrets que realitzem en família, o amb
cadascun dels nostres fills en particular. És potser una bajanada recordar-ho,
però de vegades oblidem que l'abstracte necessita de fets concrets viscuts amb
coherència.
-Aquests records són moltes vegades detalls que els pares som incapaços de
recordar però que van quedar gravats en la seva memòria per sempre. Això fa
pensar la importància que pot tenir qualsevol cosa de les que diem o fem.
-Les activitats familiars que recorden són diverses i no gaire coincidents.
El que posa de manifest la diferent sensibilitat dels nostres fills. No hauríem
d'oblidar-ho, procurant cobrir diferents aspectes: esport, cultura, natura, ...
-Recorden algunes situacions o activitats extraordinàries, però sobretot
activitats senzilles que es van convertir per a ells en extraordinàries i de
les que guarden un record entranyable. Es tracta, doncs en gran manera, de
saber fer important allò senzill i extraordinari l'ordinari: l'aperitiu del
diumenge, la visita dels avis, excursions en dissabte, els diumenges al matí al
llit dels seus pares, sortir en bicicleta amb un d’ells, ...
-No recorden ni allò més car, ni allò més sofisticat, sinó allò més
divertit (que de vegades va acompanyat amb una certa escassetat de mitjans),
perquè per passar-ho bé no es necessita molt, es necessiten ganes de passar-ho
bé. També recorden allò que va suposar certa dificultat o fins i tot cert
perill, o aquell disgust o enuig superat amb l'afecte mutu entre pares i fills
...
-Especial rellevància té aquell record d'ell o ella només amb els pares, o
només amb la seva mare o amb el pare. En una família nombrosa és important
proveir de records en els què el fill se sent únic, tenint el seu moment
especial. És important el tracte personal amb cadascun dels nostres fills i
proveir de records concrets per a això. Una de les nostres filles recordava les
postres del primer sopar d'aniversari, d'ella sola amb els seus pares!
Plantejar-se com proveir de bons records pot portar-nos a pensar que hem de
planificar-los, i efectivament alguna cosa caldrà pensar, però insisteixo: més
que veure quina novetat podem fer, es tracta de veure que el que fem tingui un
valor de novetat.
Pensem que "cada dia de les nostres vides fem dipòsits en els bancs de
memòria dels nostres fills" (Charles R. Swindoll).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada