Converses de sobretaula

                Respectar la veritat És freqüent veure com en alguns mitjans de comunicació de quasi tot L'espectre ideològic i polític és propaguen notícies d'escàndols, corrupcions, augments de patrimoni... de personatges públics, en alguns casos amb proves poc fonamentades, en altres amb insinuacions velades. Cada un d'aquests mitjans, que per naturalesa hauríen de ser transmissors de la veritat, escull el què més pot complaure els seus lectors. Això si, apel·lant a la llibertat d'expressió! Tot això és retro alimenta a les xarxes socials d'Internet, on qualsevol cosa val i la Impunitat és enorme, facilitant, així, el gust per la maledicència. També, en algunes tertúlies i debats desapareix sovint la presumpció d'innocència. Elevar el rumor a la categoria d'informació versemblant és relativament fàcil.

                    La temprança El domini ferm i moderat de la raó sobre el desig té un nom: la virtut de la temprança. Alguns poden veure la temprança com una limitació que no deixa fer el que ens agrada, el que voldríem. S’equivoquen, no és una negació. El que fa és integrar ordenadament el desig en la globalitat de la persona. No és per tant limitació sinó grandesa. En la manca de temprança hi ha menys llibertat perquè els que es deixen portar pel simple impuls del desig, estan menys disposats per determinar allò que és veritablement bo. Tenen una llibertat hipotecada, no coneixen el sentit de la mesura i son incapaços d’entendre la raó per subordinar el plaer a la verdadera felicitat. Només pensen en esquivar tot allò que costa, centrant-se en delits sensibles i efímers.