Virtuts: 12 - La temprança
La temprança
El domini ferm i moderat de la raó sobre el desig té
un nom: la virtut de la temprança. Alguns poden veure la temprança com una
limitació que no deixa fer el que ens agrada, el que voldríem. S’equivoquen, no
és una negació. El que fa és integrar ordenadament el desig en la globalitat de
la persona. No és per tant limitació sinó grandesa.
En la manca de temprança hi ha menys llibertat perquè
els que es deixen portar pel simple impuls del desig, estan menys disposats per
determinar allò que és veritablement bo. Tenen una llibertat hipotecada, no
coneixen el sentit de la mesura i son incapaços d’entendre la raó per
subordinar el plaer a la verdadera felicitat. Només pensen en esquivar tot allò
que costa, centrant-se en delits sensibles i efímers.
Sabem que les coses importants d’aquesta vida no
s’aconsegueixen sense esforç. La formació dels fills, la ciència, la cultura,
l’esport,... s’han cobrat moltes hores d’esforç i sacrifici. Sense la virtut de
la temprança és difícil tenir la capacitat per aconseguir allò que requereix
temps, sabent esperar. Avui, que vivim una certa cultura de l’instant, és
especialment important saber esperar. Molts anuncis ens inviten a aconseguir sensacions,
èxit,... amb una refresc o amb una colònia. Ens inviten a aprendre un idioma
amb poc temps, i és mentida. Hem d’ensenyar amb exemples, que no solament val
la pena allò que s’aconsegueix al moment, sinó que moltes coses importants
necessiten temps i esforç per aconseguir-les.
La intemperància és un signe clar d’immaduresa. Un nen
ha d’aprendre de la mà dels seus pares a adquirir aquesta virtut. En aquesta
virtut l’exemple dels pares és especialment important. Ensenyar a viure amb
sobrietat i temprança depèn molt de l’exemple dels pares i de la seva
exigència, evitant capricis i fent viure aquesta virtut amb alegria. Ensenyant
ideals elevats que porten a una satisfacció profunda en lloc de buscar un plaer
superficial. Ajudant-los a administrar amb moderació allò que fan servir. Que
vegin que per aconseguir algunes coser s’ha de saber esperar, ensenyant
a no buscar una resposta o una satisfacció immediata a tots els seus desitjos.
Saber esperar serà més endavant, en el nuviatge, una ajuda necessària. La
renúncia i sacrifici dels seus propis pares per amor d’ells, els portarà a
valorar aquesta virtut.
La temprança fa a l’home amo d’ell mateix i li
confereix la serenitat per governar els seus desitjos i la seva vida cap un bé
superior, aconseguint l’autodomini per no ser influït per l’ambient... ni pels
anuncis!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada