Virtuts: 12 - La temprança

                    La temprança

El domini ferm i moderat de la raó sobre el desig té un nom: la virtut de la temprança. Alguns poden veure la temprança com una limitació que no deixa fer el que ens agrada, el que voldríem. S’equivoquen, no és una negació. El que fa és integrar ordenadament el desig en la globalitat de la persona. No és per tant limitació sinó grandesa.

En la manca de temprança hi ha menys llibertat perquè els que es deixen portar pel simple impuls del desig, estan menys disposats per determinar allò que és veritablement bo. Tenen una llibertat hipotecada, no coneixen el sentit de la mesura i son incapaços d’entendre la raó per subordinar el plaer a la verdadera felicitat. Només pensen en esquivar tot allò que costa, centrant-se en delits sensibles i efímers.

Sabem que les coses importants d’aquesta vida no s’aconsegueixen sense esforç. La formació dels fills, la ciència, la cultura, l’esport,... s’han cobrat moltes hores d’esforç i sacrifici. Sense la virtut de la temprança és difícil tenir la capacitat per aconseguir allò que requereix temps, sabent esperar. Avui, que vivim una certa cultura de l’instant, és especialment important saber esperar. Molts anuncis ens inviten a aconseguir sensacions, èxit,... amb una refresc o amb una colònia. Ens inviten a aprendre un idioma amb poc temps, i és mentida. Hem d’ensenyar amb exemples, que no solament val la pena allò que s’aconsegueix al moment, sinó que moltes coses importants necessiten temps i esforç per aconseguir-les.

La intemperància és un signe clar d’immaduresa. Un nen ha d’aprendre de la mà dels seus pares a adquirir aquesta virtut. En aquesta virtut l’exemple dels pares és especialment important. Ensenyar a viure amb sobrietat i temprança depèn molt de l’exemple dels pares i de la seva exigència, evitant capricis i fent viure aquesta virtut amb alegria. Ensenyant ideals elevats que porten a una satisfacció profunda en lloc de buscar un plaer superficial. Ajudant-los a administrar amb moderació allò que fan servir. Que vegin que per aconseguir algunes coser s’ha de saber esperar, ensenyant a no buscar una resposta o una satisfacció immediata a tots els seus desitjos. Saber esperar serà més endavant, en el nuviatge, una ajuda necessària. La renúncia i sacrifici dels seus propis pares per amor d’ells, els portarà a valorar aquesta virtut.

La temprança fa a l’home amo d’ell mateix i li confereix la serenitat per governar els seus desitjos i la seva vida cap un bé superior, aconseguint l’autodomini per no ser influït per l’ambient... ni pels anuncis!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Educar: 1- Arrels i ales

Conte de Nadal: Sortir-se'n del guió.

Pares: 9 - Cóm es perd la confiança dels fills?