Converses de sobretaula

Temperament i caràcter -1 No tothom està d'acord en la definició d'aquests termes: temperament i caràcter. Exposo breument el sentit que els hi donarem: -El temperament és una característica bàsica que es manifesta en els primers anys de vida en el seu estat més pur. Encara que no és simplement innat, si se li suposa una certa influència genètica a la qual s'afegeix la influència de l'entorn en els primers anys de vida. -El caràcter és la manera distintiva de ser i d'enfrontar-se a la vida, una persona. És el conjunt de trets personals, de reaccions i hàbits de comportament que s'han adquirit al llarg del creixement personal per les influències socials, culturals i educatives, i que conformen una tendència habitual de resposta. El caràcter és alhora permanent i millorable.

  Com es perd la confiança dels fills? Hi ha algunes actituds dels pares que s’oposen al clima de confiança que ha d’existir a la llar per fer possible l’educació dels fills. Les podríem classificar en alguns tipus ben diferenciats. Pares pessimistes.- Són aquells que poden convertir en tragèdia qualsevol esdeveniment familiar. Es dediquen a destacar els defectes i els aspectes negatius. Miren els fills com presumptes culpables i n’esperen sempre el pitjor. Utilitzen quasi exclusivament les sancions negatives. No confien en els seus fills i, per tant, aquests tampoc confien en ells.