Converses de sobretaula

   Saber esperar “Saber esperar” és no buscar o no exigir una resposta immediata a tots els nostres desitjos. És quelcom que hauríem d’ensenyar als fills per tal que aprenguin que les coses que valen la pena no s’aconsegueixen a l’instant en que es desitgen, sinó que necessiten, moltes vegades, temps, esforç, exigència i sacrifici. La pròpia maduresa de les persones requereix temps. Alguns fets com el desenvolupament dels mitjans d’informació, televisió, internet,... ha possibilitat que els nens aprenguin a un ritme vertiginós sense necessitat de la intervenció dels adults. El coneixement prematur d’algunes coses sense assimilar-les en profunditat i sense valorar les seves implicacions morals pot portar com a conseqüència que els nens, els adolescents, es tornin més pragmàtics i menys idealistes.

        Educació del pudor En l’educació de la castedat serà especialment important l’educació del pudor. De fet la castedat no és tema fins que no tenen lloc les transformacions de la pubertat, però des de ben petits pot anar-se desenvolupant el sentiment del pudor. Educació que d’haver-se iniciat de petits, suposarà uns hàbits adquirits que facilitaran i ajudaran la virtut de la castedat. El pudor ens permet reconèixer el valor de la intimitat i respectar la dels altres, rebutja allò que pot perjudicar-la, i la descobreix només quan pot suposar una millora pròpia o aliena. Aquest reconeixement del valor de la intimitat s’expressa en tres diferents àmbits:1- l’espai físic que envolta la persona, 2-la manera com es cobreix el cos, i 3-el llenguatge que s‘utilitza. Els tres àmbits incideixen sobre la virtut de la castedat.