Virtuts. 18 - Educació del pudor

        Educació del pudor

En l’educació de la castedat serà especialment important l’educació del pudor. De fet la castedat no és tema fins que no tenen lloc les transformacions de la pubertat, però des de ben petits pot anar-se desenvolupant el sentiment del pudor. Educació que d’haver-se iniciat de petits, suposarà uns hàbits adquirits que facilitaran i ajudaran la virtut de la castedat.

El pudor ens permet reconèixer el valor de la intimitat i respectar la dels altres, rebutja allò que pot perjudicar-la, i la descobreix només quan pot suposar una millora pròpia o aliena.

Aquest reconeixement del valor de la intimitat s’expressa en tres diferents àmbits:1- l’espai físic que envolta la persona, 2-la manera com es cobreix el cos, i 3-el llenguatge que s‘utilitza. Els tres àmbits incideixen sobre la virtut de la castedat.

1-La persona necessita espais d’intimitat. Espais on poder-la reconèixer. La llar com a lloc d’intimitat davant el món exterior, el dormitori, el bany, l’armari o el calaix,... son espais d’intimitat, alguns compartits amb germans o amb tota la família, que els fills n’han de poder gaudir. Un noi, una noia, ha de trobar a la llar un ambient apropiat on poder trobar l’espai suficient d’intimitat i el seu respecte, per trobar-s’hi bé.

Quan els fills adolescents no senten la llar com a seva perquè no se’ls ha deixat  participar suficientment, o no tenen un lloc que sigui seu, potser per una excessiva vigilància o revisió dels pares, poden anar a buscar la intimitat en altres llocs fora de casa, en discoteques, per exemple, que per les seves característiques (soroll, penombra, beguda,... droga) afavoreixen una falsa intimitat i un risc clar de traspassar-ne els límits.

2-Cobrir el cos i no exhibir-lo inadequadament té el sentit de tenir el cos en possessió i no a disposició de qualsevol. Té el sentit de preservar la intimitat del propi cos per entregar-lo en el seu moment a la persona adequada, en el matrimoni. L’espontani pudor que manifesten quan són petits, els nens i les nenes, reservant la intimitat del seu cos, no ha de ser mai objecte de bromes davant seu. Amb naturalitat, i sense temors exagerats, se’ls ensenyarà a mantenir aquesta reserva a l’hora d’anar al bany, a l’hora de vestir-se i desvestir-se,...

Les modes, a vegades, sembla que estan en contra del pudor i la decència. És cert que hi ha un pudor per a cada situació. No és el mateix anar a la piscina o a la platja, anar a l’escola o anar a una festa, però molt sovint  aquest sentit diferencial del pudor sembla que no es tingui. A vegades, a la falta de pudor se li suma la falta d’elegància, que és saber adequar la vestimenta a l’ús, al lloc i a les circumstàncies.

Les noies han de ser especialment conscients que, amb el seu afany d’agradar, poden caure en la vanitat o en la falta de pudor. Haurien de considerar si tal com es vesteixen poden excitar fàcilment els instints dels homes i fer-los partícips, encara que mentalment, de la seva intimitat.

3-En el llenguatge s’ha d’evitar referir indiscriminadament aspectes íntims de la pròpia vida afectiva. S’ha de preservar la intimitat dels nostres afectes, emocions, sentiments i estats d’ànim, que no han de ser de domini públic. S’ha de reservar la intimitat per revelar-la en les circumstàncies adequades i a la persona adequada: un amic, el cònjuge, el pare o la mare, el confessor, una persona de confiança,... No és pot anar amb el cor a la mà, provocant que algú te’l prengui per jugar amb ell.

El pudor en la manera de parlar neix i es desenvolupa en la família quan no s’utilitza cap tipus de llenguatge indecorós. Malgrat l’ambient de confiança que existeixi entre tots els membres d’una família, s’ensenyarà als fills que algunes coses es parlen de manera particular amb la mare o el pare. I a l’inrevés, també, el pare o la mare per alguna cosa concreta, potser per alguna correcció, parlarà amb el fill o filla a soles, sense la presència de germans.